Futur imperfecte -5-

Capitol V

Ja de tornada a casa L'Elna va remarcar-li a en Lom, que tenien que seguir fent el paper de programats, no podien tenir cap mena d'error, els hi anava la vida.
Ell, molt a pesar seu va acceptar, comprenent la importància del que s'hi jugaven.
Va passar uns dies terribles, inacabables, a les nits continuaven els malsons, o potser records adormits del que havia sigut i ara s'anava despertant. L'hi costava complir la seva tasca, tenir paciència i dissimular els sentiments d'odi que albergava al seu cor. La impotència de no poder actuar tal com hauria volgut el consumia.
Una nit d'insomni, va sentir com s'obria la porta de la seva cambra, no va tenir temps de sobresaltar-se, ja que la silueta de l'Elna es reflectia amb l'ajut de la lluna.
Va atansar-se al seu llit i al veure que estava despert, va donar-li la roba perquè es vestís, ell ja va entendre de que anava i sense dir res, van sortir de la casa, enfilant el mateix camí que l'altre vegada.
Ja fora de perill, l'Elna va començar a parlar-li:
-Com estàs Lom? Ja sé que has passat uns dies dolents, però fins avui no hem pogut tornar a organitzar una trobada. De totes maneres et felicito, ho has portat molt be.
En Lom va explicar-li el que li havia anat passant, dient-li que estava al límit de les seves forces.
- no sé quan de temps més podré aguantar Elna, ja quasi no distingeixo la realitat de la ficció.
Al arribar van veure que no hi havia ningú, tret de l'Ausa que vivia a la casa del costat d'en Gerom. Els esperava nerviosa, mig amagada, fregant-se les mans compulsivament.
Els va comunicar que hi havia hagut canvi de plans a última hora, va mentir dient que en Gerom els tornaria a convocar tan aviat com pogués. No va voler espantar-los, ja que no sabia del cert que passava, però feia dos dies que no el veia per enlloc. Desprès va marxar ràpidament, al·legant que els seus amos eren a casa i tenia por que s'adonessin de que no hi era.
L'Elna va dir-li a en Lom que no hi feia res, ella seguiria explicant-li el que faltava.
Van entrar a una cova més petita i es van asseure sobre unes catifes rudimentàries, ella va treure una botella d'ambrosia i en va omplir dos gots. Van parlar una estona, inclús van brindar divertits com feien els amos, aquella essència però els va anar desinhibint. En Lom va començar a sentir-se fortament atret per l'Elna, ella no va oposar-hi cap resistència, més aviat tot el contrari. L'ambient es va anar posant propici, però quan en Lom es disposava a completar l'acte, L'Elna el va detenir esbufegant.
- no pot ser, no pot ser Lom.
Ell es va aturar desconcertat. L'Elna va començar a sanglotar, deixant caure llàgrimes salades, totalment desconegudes per ell. Ho sento Lom va dir-li quan va calmar-se una mica, adonant-se que tenia ben espantat al noi. Em d'aturar-ho, no podem corre el risc de crear un altre ser desgraciat com nosaltres, encara ens falta molt per fer.
Ell no entenia res, retalls sense sentit creuaven la seva ment a velocitat de vertigen i una espècie de mareig seguit d'un desmai el va deixar fora de joc. Al despertar l'Elna el mirava avergonyida. Com havia pogut arribar a aquell extrem, sabent que ell encara no ho sabia tot, sabent que no tenia ni idea de a quin nivell de desprogramació estava.
Va dir-li que seria millor tornar a casa, esperarien un altre dia, quan en Gerom podes anar-hi.
En Lom va aixecar-se i em rostre seriós i compungit, va apurar el seu got de ambrosia.
Desprès amb decisió, va exigir-li a l'Elna que acabes d'explicar-li tot el que li faltava per saber, ella va accedir, comprenent que li devia.