Cercador
Fragàncies
Un relat de: josep casanovas olmosLa vaig conservar tan com vaig poder. D'alguna manera era la meva presonera. Potser em vaig acostumar a la seva companyia, però aquell dia vaig tenir el presenti-me’n que ens separaríem per sempre. Eren moltes les empentes que vaig aguantar amb resignació, moltes les vegades que va voler deixar-me. Però la seva fidelitat havia arribat massa lluny. La vaig estimar mentre es va deixar estimar. Crec que al principi ens vam estimar molt, tal vegada massa, però de tanta cobdícia va arribar a odiar-me. Ella ho era tot para mi; formava part de mi.
Malgrat que se’n va anar, la segueixo recordant com si fos el primer amor. Si més no, no em queda ni una escletxa de rancúnia. Com als fills quan se’n van de casa, la vaig deixar marxar amb tot el dolor del món. Vaig tirar de la cadena i vaig veure com les turbulències l'arrossegaven pel conducte sanitari.
No va ser la primera que vaig perdre, però carai!... era la més bonica. Encara així, no em sento culpable. Tornaria a estimar-la com la vaig estimar i no crec que mai estimi a cap més altra, com la vaig estimar a ella.
Comentaris
-
Sempre quedarà el record[Ofensiu]Pau Mora | 04-12-2011 | Valoració: 9
Segur que encara que passi molt de temps, si te la creuessis per casualitat, la reconeixeries a l'instant.
-
Ja, ja, ja![Ofensiu]aurora marco arbonés | 13-11-2011 | Valoració: 10
Ets la repera, anmonite. Amb aquest relat escatològic (si és que ho he entès bé), ens mostres el teu inacabable enginy, sempre rumiant quina en pots fer. Sembles un xicot entremaliat que sempre busca sorprendre i que és capaç d'escriure de qualsevol cosa que es proposi. Aquesta sí que ha estat bona. Desitjo que en trobis alguna més de bonica i que te'n tornis a enamorar, ja,ja,ja.
l´Autor
43 Relats
114 Comentaris
38250 Lectures
Valoració de l'autor: 9.85