Fragàncies

La vaig conservar tan com vaig poder. D'alguna manera era la meva presonera. Potser em vaig acostumar a la seva companyia, però aquell dia vaig tenir el presenti-me’n que ens separaríem per sempre. Eren moltes les empentes que vaig aguantar amb resignació, moltes les vegades que va voler deixar-me. Però la seva fidelitat havia arribat massa lluny. La vaig estimar mentre es va deixar estimar. Crec que al principi ens vam estimar molt, tal vegada massa, però de tanta cobdícia va arribar a odiar-me. Ella ho era tot para mi; formava part de mi.

Malgrat que se’n va anar, la segueixo recordant com si fos el primer amor. Si més no, no em queda ni una escletxa de rancúnia. Com als fills quan se’n van de casa, la vaig deixar marxar amb tot el dolor del món. Vaig tirar de la cadena i vaig veure com les turbulències l'arrossegaven pel conducte sanitari.

No va ser la primera que vaig perdre, però carai!... era la més bonica. Encara així, no em sento culpable. Tornaria a estimar-la com la vaig estimar i no crec que mai estimi a cap més altra, com la vaig estimar a ella.