Cercador
Foscor a ritme d'intimitat
Un relat de: Lady_shalott- Compartir:
La foscor
em retorna el crit
em retorna el mot
m'apunyala traïdora
per l'esquena.
Se'm repeteix fastigosa,
repulsiva i macilenta
com la mort d'un cigne
amb la bellesa dissecada
oblidada,
descomposta.
La foscor
em recorda odiosa
que no va ser pintor
com tampoc va ser home,
va ser cec
i només cec,
sense colors on poder agafar-se.
La foscor
i la nit somnàmbula,
promeses de pols
i belles paraules de consol,
les flors podrides
en els ahirs de la història.
La foscor
oxidant la tarda
com una llum àcida
violenta
dilatant-se en la mirada
d'algun secret errant.
Finalment al sepulcre
somriu com un bufó,
irònica
cínica
i fent d'ombra,
em lapida brindant
les meves paraules
i un somrís d'amagat.
Comentaris
-
Ostres!![Ofensiu]Lady_shalott | 14-05-2006
Ara feia temps que no m'hi passava i de veritat que no m'espareva aquests comentaris...
Com que si no publico? Amb la meva curta edat...
Doncs, que m'han tocat les vostres paraules... pot ser per què no hi estic massa avesada i em sento molt novella.
Us aniré llegint... hi ha massa talent navegant per aqui com per deixar-lo perdre.
Una abraçada,
La dama de Shalott -
pobra foscor![Ofensiu]Capdelin | 13-05-2006 | Valoració: 10
entre el teu trepidant i poètic poema, la lluna i algú que va dir en un dia de depressió: "que es faci la llum"... va quedar nua i els seus secrets al descobert...
o potser té la foscor quelcom íntim de dubte, d'encant morbós i de passes trèmules de fresca penombra.
una abraçada -
Un 1000[Ofensiu]helena | 13-05-2006 | Valoració: 10
És esglaiador veure com escrius,
amb aquesta força desbocada,
amb aquest mots encesos de llum,
malgrat la foscor del poema.
Tu il.lumines el camí dels miserables,
cap a un camí de bellesa indescriptible.
Ei, segur que no publiques?
M'encanta la passió i la força,
que vessen i traspassen totes les barreres
del pensament.
helena
Valoració mitja: 9.67
l´Autor
73 Relats
315 Comentaris
88229 Lectures
Valoració de l'autor: 9.82
Biografia:
Camille Claudel (1864-1943)___________________________
M'he decidit per fi, a tornar a escriure quelcom a la biografia...
a veure, què dir... doncs... que durant els anys he anat adquirint diverses passions, i n'hi ha algunes que sempre van amb mi, son com una mena de desmesura, estranyes i íntimes, com les flors, o l'escriptura. D'altres però, venen i marxen amb un cert desencant, desfilen amb més o menys intensitat, com la música.
llibres que ara mateix recomanaria:
L'alè del búfal a l'hivern, de Neus Canyelles i
La passió segons Renée Vivien, de Maria Mercè Marçal.
Novembre 2007
Aquí teniu una adaptació del poema de Tennyson per Loreena McKennitt, una cantant de música celta que m'encanta.
... : The lady of Shalott
qualsevol cosa, poetamuerto_s@hotmail.com
------------------------------
Heard a carol, mournful, holy,
Chanted loudly, chanted lowly,
Till her blood was frozen slowly,
And her eyes were darkened wholly,
Turn'd to tower'd Camelot.
For ere she reach'd upon the tide
The first house by the water-side,
Singing in her song she died,
The Lady of Shalott.
Under tower and balcony,
By garden-wall and gallery,
A gleaming shape she floated by,
Dead-pale between the houses high,
Silent into Camelot.
And out upon the wharfs they came,
Knight and Burgher, Lord and Dame,
And round the prow they read her name,
The Lady of Shalott.
(fragment del poema)
Alfred Tennyson