Forrester

Fa temps, anys, que vaig veure una pel·lícula titulada DESCUBRIENDO A FORRESTER. Em va agradar molt, mai l'he oblidada i la recomano a tots els amants de la literatura.
Tracta d'un noi negre, de 16 anys i d'humil classe social, que té el do de saber escriure i l'oportunitat de conèixer un vell escriptor que viu retirat del món i que té una sola novel.la publicada. Però quina novel·la! Va tenir tan d'èxit que es va convertir en un mite i ni el mateix autor es veia en cor de superar-la.
Em va fer sentir tantes coses aquesta pel.lícula! Feia una temporada que em sentia abúlica, sense fer res que m'omplís. La lectura, un dels meus plaers s'havia convertit en una càrrega que evitava, a causa del cansament que, segons deia, suposava per als meus ulls i, no sé si en consequència, tampoc escrivia, almenys d'una forma creativa.
Vaig sentir, per primera vegada que "els esborranys s'han d'escriure amb el cor i reescriure amb el cap" cosa que ja he fet sempre, però que no m'havia explicat ningú. També, que hi ha una regla que diu que no s'ha de començar una frase amb una conjunció, ni amb I ni amb Però. Una regla que, crec jo, que com totes es pot trencar, segons el que pretens.
Escriure, per a mi i per als protagonistes de la pel.lícula, forma part de la pròpia vida. M'he decebut a mi mateixa pel fet de no haver publicat cap llibre, tot i les expectatives despertades i el volum dels escrits que tinc guardats.
Sempre m'han arribat a l'ànima tant els nombrosos elogis com les poques crítiques negatives que he rebut per escrits meus. Sobretot m'han dolgut aquestes últimes en dues ocasions: una perquè estava motivada per la falta de comprensió del text i l'altra per venir de qui crec que no està capacitada per jutjar.
La por que passi alguna d'aquestes dues coses està present en la pel.lícula. I el fet de no poder prostituir aquest do per cap concepte. I l'orgull, de bona mena, de tenir-lo. I l'enveja que pot despertar. I el fet de fer-te viure una mica a les boires i sentir-te una mica diferent dels altres, cosa que no sempre t'agrada, però que té les seves compensacions. (i,i,i)
Tot això pensava durant la pel.lícula, que s'acompanyava d'una música molt adient, que algú m'ha dit que tenia per títol ARCO IRIS, en anglès.
Jo no volia sortir del cine, aquell dia. L'experiència em va fet retornar les ganes d'escriure i des de llavors assisteixo a Clubs de lectura. Gràcies, Forrester!
Forrest vivia tancat a casa, rodejat de llibres i amb tele a l'abast. Jo no em tanco, al contrari, pertanyo activament a diverses entitats, però m'agrada més la vida imaginària que la real. Potser per això prefereixo la novel.la variada a la històrica. La imaginació al poder!