Forget the past

Un relat de: Marteta
Veure't així em fa sentir culpable, mala persona.
Simplement per estar aquí somriguent per dintre i veien-te plorar desconsoladament. Serà que de veritat som una mala persona?

Jo no em descriuria així, simplement pago amb la mateixa moneda que tu...que tots.
És just que ara et doni l'espatlla? Que em desfassi de les teves penes com si fós un simple mal dia...d'aquells que a la mateixa nit ja no n'hi ha ni rastre?

Jo, en canvi sent pena. Pena de que tot això s'acabi aqui. Pena de sentir pena d'una persona com tu, que no m'hauria de preocupar ni una mica.
Sento pena de mi mateixa? Sí, segurament. Però me'n vaig del teu costat, la pena no em manté. Sóc egoista? Sóc mala persona per deixar-te allà, sola, davant un món que no ens espera quan de sobte ens aturam?

Jo penso que no, simplement, sóc una persona que sent amb el cor. I avui, el cor em diu que passi pàgina, i que la pena,...tota aquesta pena es quedi en tu.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marteta

Marteta

226 Relats

392 Comentaris

156772 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Incipient professora de filosofia.

A vegades escric, per compensar tot allò que parl.

@mrtss96