FÒBIA ALS EXAMENS

Una exposició digna d’estudi, de reflexió... i de punt de partida: potser jo també em declararé fòbica a segons què, mira per on, jajaja!

L’he llegit d’una tirada, l’he rellegit en una altra, i després... l’he anat llegint a trossets, perquè hi ha més d’un fragment notable en aquest text, ple al mateix temps d’humor ( de bon humor, evidentment ), d’ironia ( de la fina ) i de sentit comú ( que diuen que és el menys comú dels sentits, com ja deus saber ).
Encara més, jo afegiria que es detecta de seguida experiència de la vida en més d’una vessant, i un caràcter decidit i emprenedor, que no s’arruga a la primera de canvi, en cap vessant.

Per tot plegat, rep la meva felicitació, tros d’autora!

I rep una abraçada lliure d’impostos,
Unaquimera

Els nens des dels cinc anys haurien de poder caçar el seu propi menjar amb les mans, l'edat legal de treball hauria de reduir-se als 10, el càstig físic permès y practicat, y haurien de viure des dels onze a cabanes als boscos per no molestar als adults estil Mowgli. Massa consentiment.

Acabo d'entrar a la Vikipèdia a informar-me de les Fòbies. N'hi ha de tants tipus que hi ha una classificació de la A a la Z, de tants tipus de fòbies que existeixen.

Jo sóc del tipus que tinc fòbia a les agulles que em treuen la sang. Puc sagnar i no em passa res, però quan em punxen per treure'm sang, sóc home desmaiat, em baixa la pressió mínima a 5 i perdo el coneixement. És així de dur.

Parlant de Fòbies, no és un tema a frivolitzar, és molt seriós. Sovint, hi ha gent que no descobreix que pateix d'una fòbia fins que no es troba amb aquell objecte o en aquella situació, cosa que fa a la fòbia, un temor insospitat.

L'ansietat que provoca una fòbia, per a mi, és equivalent a un transtorn per estrès post-traumàtic. És tant desmesurat, és tant imprevisible, que molts quedem sorpresos de veure la reacció de qui pateix la fòbia.

I dit això, m'acomiado amb un:

Fins després!

llamp!

Genial i deliciós i , com tots els teus, per a sucar-hi pa.
I qui no te fòbies? Jo afegiria a les teves, la fòbia a la hipocresia, a la prepotència i a la intolerància.
No et cansis de escriure, Aurora.
Un petó.
Nonna_Carme

Benvolguda professora:

Som una família de tantes. Li escric aquesta carta perquè ens aconselli. Nosaltres també tremolem. Cada vegada que arriba una factura i cada vegada que el petit ens porta les notes. Tremolem també quan la feina escasseja i quan pensem en el futur.
També tremolem quan ens en recordem que el túnel del metro ens passarà per sota de casa nostra. Tenim exactament els mateixos símptomes que vostè amb tanta sensatesa, descriu. Com podríem deixar de tremolar?

Bromes a part, una vegada més torna vostè a posar el dit en la nafra. Els seus textos sempre donen que pensar i això és efectiu perquè si es pensa es raona i si es raona, s'encerta. El seu text és molt encertat i està escrit amb el domini de la senzillesa i del coneixement. Fòbies a part, no em queda més que felicitar-la i animar-la perquè segueixi instruint a tots aquells que com tants caminem desorientats.

pero de moment no he trobat cap certificat medic per evitar fer-los

Hola Aurora. Què tal van les coses per RC??

He vingut a fer una ullada als teus relats, i casualment he escollit llegir aquest.

Es nota que tens un talent en brut que es podria millorar. Ets bona, però aquest relat s'hauria hagut de millorar una mica.

En tot cas, si li poso un 8 sobre 10, és perquè és un relat ben fet, encara que millorable. Si no, si hagués estat un mal relat, no li hauria posat cap nota... Està bé!!

Tal vegada et podria donar alguna idea per a que posessis millores al teu relat. ¿T'agradaria? Si t'hi animes, ja saps...

Estarem en contacte per RC. Segueix endavant i tingues molts ànims. I molta sort. No facis cas a les veus del desànim, que són molt poderoses. Endavant!!

Salut i força al canut!!

Realment jo també crec que tinc fòbia a pagar els impostos,... i a moltes més coses que no m'agraden gaire...
Magnífic relat amb unes molt bones reflexions.

Quan he llegit l'anècdota central del teu text, el primer que he pensat és exactament el que a continuació reflexiones tu. Per què no es tracta la fòbia en lloc d'apartar-ne la víctima de la seva causa? Una causa que, com bé dius, és inevitable per a una persona que es vulgui manejar en la societat. No és que sigui un furibund partidari de la competitivitat, en absolut, però sí estic d'acord que d'aquí a fer-ne un gra massa de la sobreprotecció hi ha un enorme salt.
Psicòlegs com el de la hist`ria que ens expliques són un magnífic exemple d'aquesta tendència nostra a evitar els conflictes diferint-los o traslladant-los a un àmbit posterior o allunyat, on no ens hàgim de jugar la nostra pròpia responsabilitat.
Qui hauria examinat aquest psicòlge, per cert?
Una abraçada,
franz

bona que fas dels estudiants fòbics i dels pares sobreprotectors que fan un flac favor als fills evitant tota mena de reptes a superar. Enhorabona per tornar a publicar, ja et trobavem a faltar... m'agrada el teu humor irònic i les teves fotos socials. Fins aviat!

però, i la ADDICCIÓ als teus relats? Va, va, mestra, que ens tens una mica abandonats darrerament!

Esperava un altre relat dels teus, d'aquells que et fan somriure tota l'estona i no ha estat així. Ara bé, la teva punta d'ironia sobrevola tota la narració i, ens porta als lectors a connectar de totes totes amb les teves paraules.
Fins al proper relat. No triguis!
- Joan -

Jo vull que a mi em diagnostiquin fòbia a corregir exàmens. Realment em succeeixen els símptomes que tu mateixa descrius: "sudoració excessiva, alteració del ritme cardíac, eriçament del pèl de la pell, mal d'estómac i ganes de vomitar i d'altres símptomes que fan trontollar l'equilibri normal de la persona."

Realment, tant tu com RC heu estat molt eficient en la publicació d'aquest text.

Felicitats per aquest relat!

Núria