Fins el moll de l'os

Un relat de: Núria Freixa Domènech

Diria que devia ser a mitjans de desembre. La humitat, hereva de la boira, s'enganxava, sangonera, al moll dels ossos. Els feia parlar.

Parlar, és un dir. Era una xerrameca de banda a banda, sense aturador: del maluc al carpó, de la ròtula a la carcanada. No em deixaven dormir. A estones, era un xiuxiueig apagat, constant, com un lament. Llavors, donava mitja volta i els sentia grinyolar.

Altres hores, ja de matinada, s'esbatussaven. Quim guirigall de xiscles i estirabots!
Baldada, em veía obligada a plantar peu a terra, beure uns glops d'aigua, o bé un tassó de llet si el neguit era molt gran, i de nou cap al cau, pas a pas, talment com vèiem fer a aquelles "muñecas de Famosa".

Fins llavors, ells i jo, no havíem establert mai cap diàleg. Ens coneixíem tan sols dels dies d'escola, dels planys de l'àvia, i del delit amb què els xarrupava després d'empescar-los en aquella escudella sucosa, farcida de pilota i carn d'olla, que feia, segons sentia dir a casa, ressuscitar a un mort.

A punta de dia, dolorida, em posava a estovar sota el raig calent d'una dutxa vivificadora i, apa, cap a la feina! Després d'un cafetó semblava que els hi entrava una mica de nyonya i em deixaven un xic tranquila.

Les cabòries s'amuntegaven en córrer el dia i, la veritat, no sé si garlaven o no, tan sols sé que, a voltes, una fiblada em feia alentir el pas i també, que no podia aturar-me massa estona perquè és prou sabut que "el temps és or".

I ara sí que sé que ho és, i que abans no ens abalteixi l'hem de malgastar, paladejar-lo, engolir-lo mossec a mossec, perquè ens trobi ben farcits de vida en aquell precís instant en què la deixem escapar.

Comentaris

  • Quan tot això és constant...[Ofensiu]
    Bonhomia | 13-06-2016 | Valoració: 10

    ... et puc dir que a mi m'ha passat.


    Sergi

  • BEN BUSCAT I BEN TROBAT![Ofensiu]

    Trobo que l'enfocament és original i hi ha moments brillants en les reflexions i en l'eplicació de com es relaciona la protagonista amb els ossos.
    Molt bé!

  • Felicitats[Ofensiu]
    Materile | 16-04-2015 | Valoració: 10

    Un relat fantàstic amb una gran riquesa de vocabulari. Formidable. L'has ben treballat. I, sí, a la vellesa tots els ossos es discuteixen i miren a veure quin crida més. Maleïts ossos, se'n recorden de nosaltres quan més indefenses estem.
    Serviria per a classes de llengua i literatura.
    Sort i una abraçada
    Materile (Maria Teresa Galan)

  • Original relat[Ofensiu]
    brins | 13-04-2015 | Valoració: 10

    Un molt bon argument, el d'aquest relat; un diàleg íntim amb el ossos sense queixes ni laments, tan sols amb conformitat.

    Hi has utilitzat un llenguatge ric i ágil que m'ha encantat. Felicitats!

    Pilar

  • Jo...[Ofensiu]
    Bonhomia | 12-04-2015 | Valoració: 10

    ... no crec que deixem escapar la vida, sinó que la vida se'ns escapa a nosaltres, però et dóno tota la raó, jo sofreixo estressos esperpèntics. La naturalitat de cada dia i el somni i la tranquil.litat és el que més s'enyora en els moments difícils.


    Sergi : )

  • Fons i forma.[Ofensiu]
    Edgar | 12-04-2015 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt el com però encara més el què. Fantàstic

  • Que bé descrius[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 12-04-2015

    els símptomes del dolor!
    M'agrada que t'ho prenguis amb filosofia i n'escriguis un relat tan bo com aquest.
    Genial la frase:"La humitat, hereva de la boira".
    Veig que ets bastant nova a Relats i t'envio una abraçada de benvinguda.

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 11-04-2015 | Valoració: 10

    Un relato precios
    Enserio llegim
    Montse

  • Riure's d'un mateix[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 11-04-2015

    No hi ha res més sa que riure's d'un mateix, que agafar-se el menys plaent de la vida amb ironia i fer-ne un relat com aquest, Núria.

  • Viure el present[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 11-04-2015 | Valoració: 10

    Renoi Núria, quina riquesa de relat, quina riquesa de llenguatge, quina prosa més poètica i enriquidora! És un relat que sembla l'inici d'una gran història o potser el final, talment com si m'hagués de dir alguna cosa més, cosa que voldria. M'ha agradat molt i molt. Una forta abraçada.

    Aleix

  • betixeli | 11-04-2015

    M'agraden molt algunes de les teves descripcions, imaginar la humitat com un manyoc de sangoneres m'ha fet estremir de cop i m'has deixat amb ganes de llegir-te més relats!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Núria Freixa Domènech

Núria Freixa Domènech

4 Relats

27 Comentaris

3977 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
Manlleuenca, filla de la boira, resideixo a Tarragona, a ran de mar, encara que darrerament es pot dir que sóc nòmada.
Estimo la paraula, el vers, el que es diu i el que s'endevina. L'escena, la lectura, les tertúties, i més que res desfullar els dies amb la gent que estimo.
Vaig donar la mà a la millor professió, la de mestra, i duc l'altre aferrada a la ploma, que m'ha regalat algun reconeixement, com ara el primer premi en el XXè Concurs de Poesia Ametista d'Arbúcies, abril de 2015 i un segon premi de poesia al Mercat de les Lletres d'Igualada, setembre de 2015.
He quedat finalista en el concurs de Cartes d'Amor de Sant Joan de les Abadesses, 2014, escrit que es va dur a escena i recentment s'ha publicat en un recull:"Cartes d'amor", i en el Concurs de Calafell, 2015.
Va tenir la seva gràcia i m'ajudà a omplir l'armari, guanyar el microrelat del REC d'Igualada el 2014.
S'han publicat poemes en revistes, reculls poètics, llibre de català de 2n d'Ed. Cruïlla i, alhora, han fet camí per teatres, escoles, biblioteques o passejades literàries.
Blocs: pinzelladesdart.blogspot.com; Territoris Creatius; bibliopoemes.blogspot.com.
Em trobareu al Face, instagram i al twitter.
Formo part de " Teatre Dona", de Barcelona, sota la direcció d'Araceli Bruch, on donem veu, portant a escena, el treball de creadores en el món del teatre, la literatura,i les arts en general, per tal de fer-les visibles.
Comparteixo paraula i afectes amb el grup d'amics:" Tarats pels relats".
He publicat: " Versos a Galet", poemes d'escola i carrer, amb il.lustracions de Marta Mateos. Editorial Neopàtria, 2016, i "Surts a jugar?" d'Editorial Neopàtria, 2018, amb il.lustracions de Sofía Lana Martín.
Tinc poemes inclosos en el recull poètic de diversos autors: "99 poemes per a Nadal" .
Encantada de formar part del recull de l'ARC, col.lecció Elisenda Sala, 2017: " Relats Absurds", amb la Marató de TV3, amb: " Coses que passen", i amb" Carlota" , en el recull de 2018: " Per la vida, arts i lletres solidàries", també per la Marató.