Cercador
Fins aviat
Un relat de: montxita- Compartir:
Després d'una nit
d'abrassades, riures i somnis,
després de dos dies de
mirades i silènci.
Enmig d'estrelles
el meu cos estirat,
els meus ulls mirant enlaire
i la meva ment divagant.
El telèfon trencà la calma.
Una veu, la teva veu,
llunyana però pròxima alhora
em dèia adéu.
Sabia que passaria,
que aquest moment arribaria
però no sabia que seria sense
abrassada ni petó.
De sobte, un gust salat
m'omplia la cara.
La mirada perduda
i al cor una pregunta:
Fins aviat?
Comentaris
-
l´adéu[Ofensiu]ESTEL | 05-11-2008 | Valoració: 10
és molt trist i més quan és per teléfon, t´ho dic per la pròpia experiència.
De vegades pot ser és el millor?, no sé, hi ha qui pensa que sí, que per donar fi a quelcom és millor marxar sense fer soroll, que tot passa, que el temps passa. Sí, però has de pair la teva soletat tota sola, ja son tristos els comiats, més quan son sense dir res.
He passat ràpidament pel teu espai i m´han agradat els teus escrits, em sento identificada amb moments viscuts
Tornaré per donar altre volta -
un adéu[Ofensiu]silvia_peratallada | 04-03-2005
que sens dubte és un fins aviat...
com diu aquella cançó...
"no és un adéu per sempre, és sols un adéu per un instant"...
i la vida, continua
i el teu pas, es va allargant
amb o sense ell, que el mar separa
les vides, les mirades
amb o sense abraçades
que el vent s'endú
aquella carícia en la seva pell
amb retorn o sense,
tot i que hi ha bitllet de tornada
el que res podrà robar
és allò que guarda el cap
el cor, el record, els somriures de dies enllà.
amunt la terra, la vida, i la realització dels altres...sense oblidar-nos de les nostres!!!
un petonàs!!!
vull més poemes!!!!
Sílvia
