Fins aviat estimat !

Era un adeú o un fins aviat ?
Perque ens teniem que despedir si ens estimavem ?
Aquest matí me despertat molt aviat i me quedat allà estirada al llit pensant en tot el que vam viure junts.
Tot ha marxat, m'agradaria que tot tornes a ser com abans; no se com explicaro pero em sento tan plena de tristesa, i rabia al mateix temps; es culpa seua, es culpa d'una altra l raó per que la que no et tornaré a veure, intento rafer la meua vida sense tu, però em resulta de tot impossible, no faig més que pensar que jo t'estimava i per un maleit 'stop' que un desconegut es ca oblidar... ell va ser el culpable, ell va ser qui m'ho va arrebatar tot, i ara sols em queden record, i aquell record...
allà estavem els dos tot sols en aquella habitació d'un hospital,on tu intentaves disimular el teu estat per no fer-me mal, però estimat amic, no vas poder, ho vaig sebre tot.
No oblidaré mai aquelles últimes paraules que vas pronunciar entre els meus braços, entre llágrima i llágrima, mai les oblidaré, mai oblidaré aquell sempre t'estimaré, aquell sempre t'esperaré que vas pronunciar abans de deixar els ulls closus per sempre.
Dons et prometo jo també que mai et deixaré d'estimar, que sempre estarás dins del meu cor, et prometo que no será un adeú, sinos un FINS AVAT. Encara que sigui d'aquí molt de temps un dia en tornarem a trobar.
Per això ara ben convençuda et dic:
FINS AVIAT ESTIMAT !