Fills de Barcelona

Ben pensat la medecina en general ha millorat moltíssim, i jo feia temps pensava... ara no se'n veien d'esgarrats pel carrer. Abans t'hi podies trobar coixos arrossegant sabates gruixudes, aquelles de sola tan ample, si si, això abundava molt. I també una colla de gent que no es sabia el que tenia, però no eren normals. Puc recordar un home que no tenia cames, que anava dintre d'un caixó amb rodes, valent-se de les mans amb la que es protegia amb una pedra a cada mà. Però una cosa que feia molt lleig, eren els geperuts. Pobres geperuts, fins i tot s'amagaven. Ara no se'n veuen, els hi deuen corregir el defecte de petits. La figura del geperut, i ara parlo com antiquària, s'havia representat molt, especialment en ceràmica, existeix una secció de l'època imperi que s'anomena i es coneix com rajoles grotesques.
Els geperuts a Barcelona, tinc entès que vivien en un barri a on els hi volien llogar les vivendes, doncs no era així a la resta de la ciutat. Si veies algun geperut que sortia d'una cosa que no fos del barri de Sant Tomàs, que així es deia el barri on es concentraven, podies pensar que era propietari de l'habitatge o llogueter d'un amic. També per treballar tenien el mateix problema, els contractaven tots en petits locals del mateix barri, exercint els oficis de sabaters, rellotgers, espardenyers, argenters...
No ens deixem els pobres cecs, que tots estudiaven música formant unes bandes populars. A Barcelona existeix el carrer, cecs de la boqueria, que es troba darrera l'església del Pi.
El meu avi parlava d'un jueu geperut, que vivia al Call, pobríssim miserable i vell, tots els altres jueus s'apartaven. No es tractava amb altre persona al món que amb el senyor Avinyó. Jueus i cristians, geperuts i no geperuts, se n'en reien, no comprenien com podia relacionar-se amb el geperut.
Un dia el geperut va caure malalt, i tothom li fugia encara més que quan estava bo. I ningú el va voler cuidar. El senyor Avinyó però, no el va deixar en cap moment. El geperut sentia morir, i li va dir al seu únic company que així es morís, repartís els seus béns amb la gent qu acudís al seu enterrament.
Mort el geperut, El senyor Avinyó va acudir al pregoner i va fer anunciar per tot arreu la darrera voluntat del difunt, per que acudís a l'enterrament qui ho desitgés. Tothom s'ho va prendre com una burla, i es reien de l'Avinyó perquè s'havia gastat diners en el missatge. Ningú va acudir a l'enterrament, només el senyor Avinyó, l'únic amic del pobre geperut.
Com era ell l'únic hereu, va anar a casa del geperut a veure que es el que li quedava...
Amb gran sorpresa, sota la màrfega va trobar-hi una gran fortuna, una fortuna immensa que va passar a poder de l'únic que hi tenia dret.
Tots els jueus s'estiraven dels cabells, el senyor Avinyó devia comprar moltes propietats en aquest carrer, doncs va prendre el seu nom.