Filldeputisme

Un relat de: camarassa

Creia que mai m'estimaria, i això em donava esperança. M'imaginava com seria llavors: ella sempre estaria disposada a tot el que li demanés, sempre feliç i la seva felicitat me l'encomanaria com la grip, i tot dos nedariem entre els nostres fluids. Però aquell dia va arribar, i jo no estava gens preparat. No sabia com actuar. Ja havien passat molts anys desde llavors: de fotre'm palles cada nit, i cada dia i cada migdia, pensant en ella, d'anar-li al darrere com un gos enfebrit i exposar-me, amb aquella alegria, a les seves vexacions i a les de les seves amigues i nòvios. Tenia molts nòvio: un rere l'altre, dos alhora sense consentiment , i també amb consentiment, joves, madurs, de totes les mides. Ella era tant fogosa! Mai en tenia prou. Però tot passa, amb els anys, les feines, les experiències, els maltractaments familiars, els desenganys. Ella estava ben situada. Jo vivia amb els meus pares i els seus maltractaments rutinaris. Tothom sabia, a casa, que alhora de sopar hi hauria bronca, igual que t'has de raspatllar les dents després de menjar. Era el costum, el nostre costum. Un dia, vaig agafar l'agenda per trucar-la. Vam quedar per anar al teatre. Va venir amb la seva mare. Ella m'odiava, ho sabia, en la manera que tenia de parlar-me, sempre espetagava la llengua en el paladar, i mirava cap enlaire. Jo no era el seu prototip per la seva nena, la que ella creia posseir. I les quedades es van anar succeint. T'estimo! Això m'ho diu dins un cafè, i jo demano el de sempre, un cafè amb llet condensada. I tu que vols?, li dic. Un cafè. I com si res. Ara no vull que m'estimi. Ara la vull humiliar, comportar-me com un fill de puta, vull sentir-me poderós. Ara mateix li fotria el cul a la cara i m'hi tiraria un pet. No vull que m'estimi, ara! Com vol que l'estimi? Només me la podria follar un cop, per treure'm el neguit adolescent de sobre. Així que m'estimes? Sí, això crec. Jo crec que sento alguna cosa per tu. Ella em va fer un petó, i jo li vaig ficar la llengua fins la glotis durant cinc minuts. Vas fort, eh? Perdona, és la febre. I els dies passaven, i les nits, i els cafès, i la gent es moria i en naixia de nova. Me la vaig follar més d'un cop. I va arribar el dia: ben despullada, la vaig abandonar una nit als voltants del Camp Nou. Protegeix-te! I llençant-li tres condons a la cara, vaig tancar la porta del cotxe de cop.

Comentaris

  • ostres, m'has deixat sense alè[Ofensiu]
    atram | 07-02-2007 | Valoració: 9

    i una mica trastocada per dins. Quin relat més dur, quina història més esquinçada, quin despit i quin odi en el personatge!
    Una narració amb moltíssima força, m'ha sorprès de veritat! Descrius perfectament la situació dels personatges, amb pocs detalls, els suficients que ens configuren tot un món difícil i complex al seu voltant: d'odis sobre odis, de maltractats sobre sotmesos. De revenjes i de por. Necessitat de protegir-se dels altres.
    Mereixeria alguna petita revisió en algun gir o construcció gramatical que no és del tot correcte i algun fragment una mica incomprensible, però la força en la narració tan directa i d'expressió tan vital ho compensa de sobres.
    Et felicito per haver-ho escrit sense pudor, i em permeto dir-te allò que segur ja saps: l'esperança de la vida no ens ha de venir per saber-nos estimats o maltractats per sempre, les relacions desiguals entren en la perversió dels rols i el conseqüent fracàs de la persona que destrueix tot allò que configurava el seu entorn.
    Espero que no t'hagi molestat el meu discurs.
    Però és que m'ha impressionat molt el teu relat.

    salut i endavant!

    atram

l´Autor

Foto de perfil de camarassa

camarassa

60 Relats

62 Comentaris

53433 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Camarassa és una vila de la Noguera, i per ella hi passa el Segre. M'agraden els capvespres a Camarassa, pels carrers empedrats o bé en la petita platgeta que hi ha abaix, vora el riu. També t'hi pots banyar, o bé fer un picnic a la riba.