Figues d'un altre paner

...que en un temps el que fou una figura rellevant de la cosa pública catalana, junt amb les amistats que sempre papallonegen al voltant dels que són quelcom, anaren de visita a un poble de l'interior de la terra nostra, on foren convidats a un menjar de pagès. Acceptaren i tothom estigué d'acord amb les circumstàncies fent-se gatzara del bon brou, que podia tallar-se amb el ganivet, i amb els plats que s'anaren succeint. Arribà l'hora dels postres i aprofitant-se que era temps de figues la mestressa de la masia posà a taula vistoses paneres del fruit suculent.
El primer en tastar-les fou l'home d'anomenada. Molt de bon grat n'agafà una i es disposà fruir-ne de les seves delícies a consciència. I quan ja tingué les dents a la figa torçà la boca en un gest involuntari de disgust; però s'esforçà i se'n cruspí altres dues, dissimulant. A la quarta, no pogué aguantar i deixà entreveure que aquelles figues no li agradaven.
Dir això, i la dona del Mas cuitar a treure un altre paner, fou tot u. Com també ho fou, menjar-ne una l'home públic i exclamar: - Això són figues d'un altre paner!
Que aquesta és la frase que empra sovint el poble quan vol demostrar que li plau una cosa renovada, innovada o canviada al seu gust. En pocs mots: "això són figues d'un altre paner!" podem dir igualment nosaltres quan veiem que l'agror d'una baralla es converteix en una franca i sincera camaraderia.