Festes i tradicions de les nostres comarques

A mitjan agost,
me'n vaig de vacances,
cuida'm el gos.

Aquesta dita va ser força coneguda en les zones situades al voltant de l'altiplà de la Segarra. Conservem manuscrits que parlen d'aquesta tradició, i on s'explica que abans de marxar de vacances, els vilatans que tenien gos, es reunien a la Plaça de l'Església i, tot cantant caramelles, feien un recorregut per les diferents cases dels veïns que no anaven de vacances i que es farien càrrec dels gossos. Tenim una altra variant, pròpia del Barcelonès i nord del Garraf, que feia així:

Per Sant Octavi,
vigila'm l'avi.

La celebració d'aquest goig era molt semblant a l'anterior, les úniques variants importants era que els avis, acompanyats per un parent amb una farmaciola lligada al cap, anaven fent cercavila fins a la casa d'acollida, i un cop allí el familiar feia entrega de l'avi i de la farmaciola.



Per sant Ireneu,
arregla'm la moto
o me'n vaig a peu.

La celebració de la diada de sant Ireneu és molt popular en moltes poblacions de la Selva i el Berguedà. Algunes parròquies, com les de Brunyola o Gòsol, tenen documents que certifiquen que aquesta festa té els seus orígens a finals del segle XIV. De bon matí, els joves d'aquests pobles van en processó fins a l'entrada del taller mecànic de la vila. Allí, fan el tradicional Ball de la Montesa. Un cop finalitzada la dansa, el mecànic surt al carrer i els hi entrega les motos que feia setmanes que tenia en el taller i que no trobava mai temps per arreglar-les. Tot seguit, el mossèn beneeix les motos, i el mecànic, vestit d'hereu, fa la ballada de la Ducati, mentre els joves interpreten la música amb bugies i carburadors.


Per sant Maurici,
me'n porto la teva bici.

Aquesta original solemnitat se celebra tot en algunes zones de la Terra Alta i el Priorat. Després d'anar a la missa en honor de sant Maurici, els joves del poble fan un pelegrinatge pels carrers del municipi, vestits amb un mallot groc i cantant caramelles. Si algú veu una bicicleta, l'agafa i se l'emporta a casa seva, mentre els grallers i els trabucaires, vestits amb un petit i graciós tanga, el segueixen tot tocant El pont sobre el riu Kwai. És curiós, però, que a partir del segle XVII, en algunes d'aquestes poblacions l'endemà d'aquesta celebració, se celebra la festivitat de santa Fabiola, molt lligada amb la tradició de sant Maurici. Així, tots els propietaris de les bicicletes emportades pels joves, després d'assistir a la missa en honor a la santa, surten en processó i, amb el ganivet a la mà, van recitant:

Per santa Fabiola,
o em tornes la bici,
o et tallo la titola.

Un cop arribats a les cases on hi ha les bicicletes manllevades, ballen el tradicional Ball del Tourmalet, mentre reparteixen caramels entre la quitxalla. Quan el jove surt de casa i els hi torna la bicicleta, els dansaires aturen el ball i, en honor al noi, fan un castell de vuit que serà coronat pel jove amb la bicicleta lligada a l'esquena.