Festes i tradicions. 2ona part

Per santa Francina,
omple'm el garrafó
de benzina.

Aquesta dita és molt popular en algunes zones rurals del Segrià, sobretot al voltant del pantà d'Utxesa. Aquesta solemnitat se celebra el primer diumenge després de santa Francina. De bon matí, els propietaris de vehicles registrats en aquests municipis van a oir la missa en honor a la santa i, un cop finalitzada, disfressats de manaies i amb una garrafa a la mà, van en processó fins a la benzinera més pròxima. Un cop allí, fan una rotllana al voltant del sortidor, i mentre ballen el tradicional ball del Petrocat, el benziner va omplint les garrafes dels assistents. Tot seguit, el mossèn beneeix els envasos i, altra vegada en romeria, se'n tornen cap al poble, mentre van murmurejant: "Brum, Brum, Brum".


Per sant Miquel,
posa'm un whisky amb gel.

D'aquest adagi, propi de les terres de la Cerdanya i l'Alt Urgell, en tenim referències escrites ja en el segle XIII. És una diada molt especial, ja que suposa l'entrada dels nois al món adult. La festa comença a mitja tarda, quan els joves de la vila, vestits amb robes de cuir, i acompanyats pel pare i el padrí, es reuneixen a la Plaça Gran i, tot cantant romanços populars, es dirigeixen en romiatge vers a la fonda del poble. Un cop a l'establiment, el pare del noi demana un whisky al cambrer, mentre que el padrí sol·licita el gel. Cada xicot s'ha de ventilar una ampolla de JB i, al voltant de les vuit del vespre, es dirigeixen a l'església on canten els goigs a sant Miquel.


Per sant Jacob,
agafa el vodka
i emplena'm el got.

L'endemà de sant Miquel, en aquestes poblacions se celebra la festivitat de sant Jacob per a continuar simbolitzant l'entrada del noi en el món dels adults. Altra vegada, els joves, acompanyats pel pare i pel padrí, tornen a reunir-se a la Plaça Gran. En aquesta ocasió els vailets van despullats, però porten el cos cobert amb espuma d'afaitar, que representa que ja són homes de veritat. I mentre van cantant caramelles, van en processó cap a la fonda del poble. Un cop allí, es torna a repetir el ritual: el pare demana un vodka per al seu fill i el padrí s'encarrega del gel. Quan els joves ja s'han begut una ampolla d'Eristoff cadascú, van a l'església per a cantar els goigs a sant Jacob.


Per sant Nicolau,
un conyac, si us plau.

La solemnitat de sant Nicolau significa la darrera celebració de l'entrada pública dels nois al món dels grans. El ritual que se segueix és el mateix que s'observa per sant Miquel i sant Jacob, però, en aquest cas, els joves van vestits amb els xandalls de l'exèrcit espanyol. Un cop a la fonda, el pare demana el conyac i el padrí el gel. Un cop el noi s'ha trascolat ell solet una ampolla de Veterano, van tots junts en processó cap a l'església, on recitaran els goigs en honor a sant Nicolau.


Per santa Coral,
ingressa'm a l'hospital.

Amb la diada de santa Coral finalitza el procés de maduresa dels nois. De bon matí, els joves, que ja no s'aguanten drets i amb prou feines poden parlar, són sostinguts pels pares i els padrins i, a poc a poc, van en pelegrinatge vers l'hospital comarcal. Un cop arriben a l'entrada del centre sanitari, mentre el pare manté dret el seu fill, el padrí balla la tradicional dansa etílica, mentre demana l'ingrés hospitalari per al seu fillol. Quan el padrí finalitza la ballada, apareixen els zeladors i les infermeres i dipositen els xicots en lliteres, ja que estaran ingressats i en observació uns quants dies. Mentrestant, els pares i els fadrins, orgullosos dels seus nois, se'n tornen cap a la plaça de la vila, tot fent processó i parant a cada bar que troben en el trajecte.