Fes-li un nus a la cua

Hi havia un americanu o indianu a Barcelona que sempre que li anaven a demanar algun consell contestava: fes-li un nus a la cua. Al fer un nus a la cua li havia salvat la vida i així es que aquesta idea no se la podia mai treure de la barretina, aquest senyor quan tornava d'Amèrica carregat d'or a dalt del vaixell feia set setmanes que es clar només veia mar i cel però de sobte van veure a la costa una mica de terra i amb un desig tremend d'estirar les cames va anar a dir-ho al capità i el capità es va oferir a anar a terra i acompanyar-lo a fer una passejada. Tant és així, que al endemà van agafar provisions sòlides i líquides per fer una bona berenada i un gots per omplir d'aigua si es que en trobaven.
Un cop van saltar a terra per casualitat una de les bótes que havien omplert d'aigua se li va enfonsar el tap i com que ja no resultava útil la van deixar abandonada a la platja.
Encara feia sol i com que no hi havia arbres, es van assentar al darrera de la bóta. Ja el pollastre rostit i les sardines havien experimentat assalts formidables, ja l'ampolla o millor dit ampolles havien sofert grosses sangnies, quan varen sentir un bram.
Cada vegada que el recordava, la pell se'l tornava de gallina. El qui l'ha sentit no el pot oblidar mai, i el qui no l'ha sentit, no se'n pot formar una idea.
El capità, fent un brinc, que haguera fet honor a la mona més àgil, sols va tenir temps per dir: - ànim, company!
Es van adonar de sobte, que tenien a sobre un gran tigre de bengala, espantats i agafats a la bóta es varen trobar mirant-se tots tres, més de dues hores varen estar donant voltes a la bóta tots tres, estaven agotats, les cames els començaven a fer figa, l'única cosa que els consolava una mica era cansar al tigre i donar-li les provisions de menjar que eren per ells. Els seus ànims s'anaven agotant, el capità va confessar que mai s'havia vist tant atrapat, només feia que dir: -pobre de mi! pobre de mi! Per últim el tigre va perdre la paciència i enfilant-se a la bóta se li va decantar de manera que va quedar atrapat dintre.
Van aprofitar per enfilar-s'hi a sobre la bóta per que el tigre no pogués sortir però no van pensar que llavors no podien baixar-se sense que sortís el tigre, s'anava fent de nit i no podien demanar ajuda llavors el capità amb molt de compte va treure la cua del tigre pel forat de la bota amb la intenció d'arrossegar la bèstia fins arran de mar per tornar a bord, però la bèstia tenia més força i els va arrossegar bosc endintre i no podien deixar anar la cua per no acabar a les seves dents, doncs van pensar en fer-li un nus a la cua i quan el van deixar anar el tigre de cop van començar a llençar-li pedres a la bóta i la bèstia va fugir bosc endins espantada.
Gràcies a Déu, a les seves plegaries i al valent capità van sortir amb vida d'aquesta situació, el capità va ser reconegut per la seva valentia i la seva presència d'ànim mentre's que l'americà va estar un parell d'anys malament dels nervis i amb malsons.