Cercador
Ferides de tardor
Un relat de: teresa serramià i samsó- Compartir:
A voltes, infantils, pensem que és un verger
i és un desert, el dia que comença. I obrim
taronges de l'amor que, seques, regalimen,
a dolls, indiferència. I en copes de cristall
ribetejades d'or i diamants d'estrelles
bevem nèctar de vida, emmetzinat de mort.
Camí sembrat de sots, aquest, per on avanço
callada, de puntetes, trepitjant. -trepitjant-me-
Camins d'hivern sagnants de primavera,
d'estius socarrimats, assedegats, desfets
de fulles llagrimoses, cruixents d'antics dolors
molt nous.
Ferides de tardor.
Comentaris
-
poc a poc et vaig descobrint[Ofensiu]ANEROL | 05-07-2007 | Valoració: 10
he hagut de reellegir el poema, d'una bellesa que em duia a voler copsar-lo bé; què formosa deus ser! quanta tendresa! quant de dolor!
No et perderé de vista -
retrat de la tardor[Ofensiu]marga | 02-06-2007 | Valoració: 10
És la vida, dia a dia engrunanat-se el temps del nostre pas per aquest món; serà que estic sentint el que tu dius i per aixó m'ha emocionat molt la teva poesia.
-
TOTA LA VIDA[Ofensiu]EULALIA MOLINS ARAGALL | 02-06-2007 | Valoració: 8
ES PLENA DE FERIDES, PERÒ ES CUREN I EN SURTEN D'ALTRES, QUE TAMBÉ ES CUREN PERQUÈ BÉ L'HIVERN, DESPRÉS LA PRIMEVERA I L'ESTIU. EL TEMPS PASSA I HO FA PER A TOTS IGUAL.
-
contradiccions[Ofensiu]manel | 02-06-2007
A mesura que anem carregant anys a l'esquena les contradiccions vitals són cada vegada més radicals. El tot i el res sobreviuen en un mateix instant, separats tant sols per un pam de vida. Potser és que notem la fi més a prop i volem aferrar-nos amb més força que mai a allò que sembla fugir, inevitablement.
Petunassus grossus teresa, iaia plorona, no saps quanta gent d'aquesta casa t'estima i admira amb bogeria.
Valoració mitja: 9.33