Febre

Un relat de: Emelkin

La febre que ara
devora els meus records
és només la cendra
d'aquella nit on em vas deixar
amb quatre estrelles
i una llàgrima
de Sant Llorenç.
Potser ara els dies són més febles
i s'apaguen quan el vespre
s'encén.
Tinc el rastre dels teus ulls
projectat a les pupil·les,
però no en tens la culpa.
- La culpa la vam perdre plegats.-
Ara, estripo els records,
com qui arrenca el paper
de la paret, que desperta nua,
i penso en la buidor
que, ara, se'm fa gran.
- La febre em crema la pell, Irene.-
Només queda la cendra
devorant els meus records,
arrossegant-se pel terra
de l'habitació escanyada.

Comentaris

  • És visual...[Ofensiu]
    natasha | 03-04-2011

    ... dolç i trist.
    Perquè la dessort ens porta a escriure?¿ No en sé la resposta però m'encanten els resultats.
    Una abraçada

  • febrada poètica[Ofensiu]
    Marc Freixas | 17-06-2010 | Valoració: 10

    i dius
    que realment tenies febre
    quan el vas escriure...

    li parles a irene, amb febre incorporada, d'un amor que intueixo cap a ella... doncs és un amor poètic ben enfebrat!!


    nota :

    enfebrat no sé si és una paraula massa correcta alhora d'escriure, però de vegades potser no cal ser tan primmirat
    perquè sinó
    també correm el perill
    de perdre una màgia autèntica i única
    quan la inspiració truca a la porta de cop i volta

    només és una opinió
    que no ha de perquè ser compartida al cent per cent... l'art poètic cadascú el veu a la seva manera, i no sé si ja ho saps, però la primitivitat de les paraules
    és una obsesió que tinc
    en els propis poemes que composo


    el teu talent
    el veig molt personal... només et diria/escriuria
    que aquest teu llarg camí que fas
    no l'aturis mai i treu profit al teu estil


    una abraçada ben literària

  • Les teves imatges[Ofensiu]
    RATUIX | 14-06-2010

    sempre tenen una marca i una força pròpies. Com sempre, m'admira i m'impacta com et descrius els sentiments...