Favors a la merda

No vull tornar a caure, no vull quedar com a la més beneita de totes. Sempre he sentit a dir que el que donam és el que recibirem en un futur, però en aquest cas, en el meu cas, crec que jo en som una clara excepció. Al igual que en hi ha paraules que per la normativa tocarien anar amb jota i van amb la lletra g.

Sincerament (i no em faig la orgullosa), don tot i més. Faig favors als altres antes de que em demanin ajuda, i després que fan? Simoplement empitjoarar les coses; Dir paraules que per ells no tenen sentit però que quan m'arriben a mi em fan mal, i sobretot que ho haguin dit ells, les persones a les que jo estimo i ajut constantment. Però no hi caic, ho olvit, no em vull fer més mal, passen uns dies i ja hi tornam a ser. Tornam a començar.

I es que em pregunto que perque ajudo als altres a no caure i quan caic no m'ajuda nigú. Dacord, això en un principi et fa plorar, i fer-te forta, però després arriba a cansar, i el dolor que causa és el triple.
No vull parlar més. Ara seràn ells els que han de canviar de rumb i fixar-se en mi, la que es troba pel mig de vosaltres i en que mai us heu fixat suficientment com per notar la meva falta de comprenció, i una enorme necesitat de que aquesta amistat sigui vertadera.