Favors a la merda

Un relat de: Marteta
No vull tornar a caure, no vull quedar com a la més beneita de totes. Sempre he sentit a dir que el que donam és el que recibirem en un futur, però en aquest cas, en el meu cas, crec que jo en som una clara excepció. Al igual que en hi ha paraules que per la normativa tocarien anar amb jota i van amb la lletra g.

Sincerament (i no em faig la orgullosa), don tot i més. Faig favors als altres antes de que em demanin ajuda, i després que fan? Simoplement empitjoarar les coses; Dir paraules que per ells no tenen sentit però que quan m'arriben a mi em fan mal, i sobretot que ho haguin dit ells, les persones a les que jo estimo i ajut constantment. Però no hi caic, ho olvit, no em vull fer més mal, passen uns dies i ja hi tornam a ser. Tornam a començar.

I es que em pregunto que perque ajudo als altres a no caure i quan caic no m'ajuda nigú. Dacord, això en un principi et fa plorar, i fer-te forta, però després arriba a cansar, i el dolor que causa és el triple.
No vull parlar més. Ara seràn ells els que han de canviar de rumb i fixar-se en mi, la que es troba pel mig de vosaltres i en que mai us heu fixat suficientment com per notar la meva falta de comprenció, i una enorme necesitat de que aquesta amistat sigui vertadera.

Comentaris

  • NO desanimis[Ofensiu]
    Nebert | 17-07-2011 | Valoració: 5

    Prent'ho amb calma, parla amb els teus amics o coneguts, digues el que sents el que pensa, recull informació enten que passa al teu voltant i dins teu. Apren de la vida.

  • Potser...[Ofensiu]
    AVERROIS | 16-07-2011 | Valoració: 10

    ...hauries d'esperar a que et demanin ajut. Hi ha persones que no volen que es fiquin a la seva vida a menys que ho demanin, llavors diuen "És que es fica en tot..."
    Tan dolent és no ajudar com ajudar de massa, és així la vida, no ho entendràs mai, els humans som molt complicats.
    Per treure ferro al assumpte t'explicaré una història: Hi havia un cec que demanva caritat per la ciutat a la porta del metro. Cada dia des de les vuit del matí fins que tancaven la porta. Un mag hi passava també cada dia i al veure'l any rera any en el mateix lloc fesi ferd, calor o pluja va anar cap a ell i li va dir "A partir d'ara hi tornaràs a veure" tot tocant-li els ulls. Al instant la foscor va desapareixer i hi veia. Qual va ser la sorpresa del mag quan el ex-cec va començar despotricar tot dient "Desgraciat, i ara que faré? Hauré de treballar!"
    O sigui, s'ha d'ajudar als altres, però amb compte.
    Una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marteta

Marteta

226 Relats

392 Comentaris

156673 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Incipient professora de filosofia.

A vegades escric, per compensar tot allò que parl.

@mrtss96