Fa fred al cementiri

Un relat de: rautortor

Fa fred al cementiri

[…] qué solos
se quedan los muertos

G.A. Bécquer


Avui, mare, fa fred al cementiri.
La boira embolcalla el teu xiprer
i la rosada s’ha deixat caure
damunt les tombes com un llençol
que convida a la intimitat.
Fins i tot el sol és glacial, incapaç
d’amorosir el tacte del silenci.
El fred, la boira, tu i jo,
i els pensaments que he plantat
al costat del teu nom.

Què sols es queden els morts, deia el poeta.
I què sols ens hem quedat nosaltres
sense la vostra presència, mare.


Menàrguens, febrer 2023

Comentaris

  • Bona vesprada Rautortor. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 02-03-2023

    Espere que tot et vaja bé. Et comento que des del dia 21 de febrer, et vaig comentar aquest poema teu, que m'ha agradat molt i a més et vaig posar un 10.
    Espere que algun dia, vingues per la meua pàgina i em dones les gràcies per haver-te llegit. Quina barra que tens. No contestes als quals et comenten?
    Salutacions i cordialment. Que passes bona nit.
    PERLA DE VELLUT

  • una visita al cementiri[Ofensiu]
    Atlantis | 23-02-2023

    Un poema amorós i trist. La solitud dels morts, la nostra solitud.

  • Necessites la presència de ta mare. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 21-02-2023 | Valoració: 10

    Un preciós poema, ple de sentiments i desitjos en la intimitat, on cerques a ta mare, dins del cementeri. Molt ben inspirat en una frase famosa de Gustavo A. Bécquer. Està per a posar-li un cent.
    Enhorabona, Rautortor.

    Cordialment.

l´Autor

rautortor

196 Relats

684 Comentaris

125490 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen