Excusa

Un relat de: Emelkin

La nit és una excusa d'estrelles
que se t'enreda als cabells.
Em busques entre la meva pell,
molla d'ombres,
- Ja fa estona que saps
que jo m'he perdut entre la teva.-
I proves d'amagar l'espurna
que provoca el lliscament.
- I et provoca.-
Les foscors es fan trenes
i em trobes entre les
teves cames indefenses.
Ara, et deixes portar dins un compàs
absurd.
- Però igualment efectiu.-
La rèplica de les teves mans
és un jazz de moviments
subtils que es filtren
entre els arpegis
de la nostra veu
trencada en mil bocins
de sucre.

Trenem els nostres gemecs
i en fem sanefes d'aire
que es fonen al entrar en contacte
amb el magma de la nostra pell.
Poc a poc, ens anem trobant
l'un dins l'altre,
entre els nusos dels nostres gestos
frenètics,
i esdevenim la pròpia nit
que se t'enreda als cabells.

Comentaris

  • Provocant i expressant bellesa,[Ofensiu]
    RATUIX | 29-05-2009

    molt més que una excusa. Potser excusa (o pretext) per tornar-te a llegir i gaudir de magnífiques imatges que broden una intimitat extrema.

  • Iep !!![Ofensiu]
    Fidel | 05-05-2009

    Ieepp Gerard !. Ostres !, quina sorpresa més agradable. Això que escrius és per mi sublim !!, hi ha versos memorables: força, sensibilitat.... Això sí que són flames enceses !!!