Eva

La Mandra Ombreja
En un llit
D'olor espessa

Aroma a amor
Desordre de lluna
Plena.

Un Jove de pell blanca
I de veu enregollada
Es desperta amb el crepitar de la solana.

Amb el ossos pesats,
Els músculs cansats
I la mirada humida i enrajolada.

Es mira es toca i es palpa
Aquesta nit quelcom li han pres
Hi ha un vuit entre el pit i el melic.

Ara s'observa de fit a fit
En un mirall de sapiència
De plata.

I el cor sembla que li esclata
I la pupil·la es dilata
I la pell s'eriça ,i la ma ho testifica

Aquesta nit d'única estrella
De dona plena i lluna bella
De cossos nus i d'amor de femella

Aquesta nit,
D'una estrebada d'ella.
Li han pres un os , la Costella.

Ella, Vingué un dia de nit llarga
I calenta , ha desfer-se
Entre braços passionals

Ha foragitar mals
I ha omplir de planys
Aquest sac protector de vísceres calentes

Vingué s'arrapa
Cruspí , devora
Menjar i xuclar xuclar

Com una esponja
S'enriquí del seu lèxic
Del seu físic

En despulla l'anima
I en deixa l'os
Deixa un cervellet perdut en un cos

I ara l'oreneta fuig
Recercant sorra calenta
On despollar el sexe

On Poblar de gemecs de senyora
Aferrantse a la penyora
De l'os d'amant brau

Per matar les hores llargues
Que poden resultar tan insulses
I tan amargues.

I com dubtar d'ella ,
Si ella es la pura Eva.
Es pura sapiencia, ella es Costella.

Quan els mascles eren micos
Les dones als caus calents, ja eren dones.
Parladores, sensibles ,tocadores.

Ella , Eva, va ser qui de l'arbre
En prengué la poma de la serp
Sabia , de la serp de les entranyes.

Somoguda , que al moures en el
Intel·lecte, feia l'efecte de corredisses
De formiga, de nervioses potes d'aranya.

Ella, Eva, ens desterra del paradís
De la felicitat inconscient,
De ser feliços perquè si

Com el gat, el llop, el bou
O el rat-penat, aquella felicitat
Tingué un fi.

El paradís ens tanca les portes
Ens dona benvinguda la reflexió
I la seva felicitat pertinent

La que es pensada i païda per la ment
I encara algun mico dement
S'atensa a creure pestilent

Que la dona no pensa ni sent.
I que sempre te que tindré a la cara
La marca del somriure recent.

Sense saber que qualsevol dia
Fuig amb la costella sobrant
Deixante nu, estèril i buit

Deixant-te perdut, inquietat
Moll, boterut i tot en silenci
Ben mut i callat.

Preguntante que com?
Que , que ha passat.