Irak

Riu de llàgrimes dolces i sang esquerpa
Mar de morts
Difunts que reben sepultura
Enmig de l'asfalt
SANG LLAGRIMES
Que es venen a barrejar amb la sorra
Del camí.


Ulls que ja no son reflex mes que de la barbàrie
Titelles morens a qui els hi tallen els fils
Que cauen en un cruixit ,en un mar de gemecs
Que esclaten com de vidre contra una superfície
De dolor , de pena , de mort,

I d'angúnia.


De sorra barrejada amb el dolor , amb les llàgrimes
Dels plors , amb la sang tan roja i tan calenta.

Un catacrac , un tret, un llimac de plata ,
Una medalla , un vestit de nit fet de mil petons
de metralla,
un ferit amb la costella trencada
amb la sang bruta de fang i ensengrantada ,
que plora el difunt, que li agafa les mans
que s'emporta les seves al cel , que plora
i plora, i el suor, la sang , el fang,
sang llàgrimes, un riu de llagrimes nervioses
cauen mansament pel rostre de guerra.
D'un mal col·lateral que esta ajagut a terra , despoblat de la vida
Només un crit, un gemec , una ferida mes a l'escorça
De la vida, que ja no es vida , res mes que mort
Mil morts, un daltabaix sense mida, un genocidi
Un destí sense tria


D'altre banda contra el guerrer espantat , el soldat
Una Cara cuadrada uns ulls de mar i un cigar que ja s'acabat
Un sospir ,un somriure simiesc i satisfet del qui ha guanyat
Agafant fort el modern fusell, del crit de ràbia ,del rampell de foc,
amb la força d'una eina calenta
Que ha Matat


30 uniformes tots iguals
envaladitats estupiditzats
del color de la sorra
del color de la mort
conreadors
dels cossos estripats
acabats
embadalits per la bandera
dels grans magnats.