Escalfor

Com les bestioletes arremolinades en el si del seu cau calent
Naltrus ens rebregem front un foc que crepita a l'aire negre
De la foscúria de la nit.

En mig de la clariana els arbres ancestrals
Que ens ensenyen el pit d'hèrcules arrugat per les
Marques a l'escorça , con mil escates brunes.

I educats ens deixen veure un troçet de cel
Per on transpira la lluna i per on passegen els mil rostres
De les mil perles blanques.

I entre els caducifolis nobles i els rat-penats amigables ,
Bec vi dolç ,que em cau per les entranyes, i que em taca
La camisa i em tanca les ferides,

I amb els llavis rojos i humits et beso el caparronet
I la melena castanya, i et beso els ulls amb la mirada
I et desfaig el nus dels botons per tocarte la pell calenta.

Per que em desfaci el teu olor
Per que M'encisi l'Escalfor
Sentir que volo arran de terra
entre la humidesa dels teus secrets

arran de pell, somiant amb fets
vivint de l'aire que deixa escapar
la teva boca dolça a llembragades calentes.

Per apropar-me mes a tu , mes a la teva anima
Per això m'haig desfer amb tu ,entre el rebombori del riu
El crepitar del foc, i el Tam Tam que ho envaeix
Tot.

Que et retumba tomba a la toràcica caixa
Que em clava el seu amor ,mentre em desfaig a les teves mans
I la teva pell que em xucla com una esponja que em devora amb fam.

Sota la mirada atenta de mil feres pacifiques d'aquest petit paradís de la pàtria.