La nina de sucre

Un relat de: tirapedres

No vull ser un pedant, un arrogant, no comptaré sil.labes, i de ben segur no comptaré diners.

Només pretenc ser un home sincer.
Contar l'historia d'un rostre.
Contar la bellesa d'un monstre.
El desencís d'un àngel
Ofegat en el sucre
D'una vida dolça

D'una nineta blanca
De llavis molsuts
I de mirada de forat
No de boto,
D'aquelles que escupen sensacions
De forat , que et cruspeix
T'endrapa, t'agafa l'anima
I t'atrapa.

Ella la vaig topar, vestia de fosc
En una nit també fosca,
Ensotanada i molla.
Sense estels ni esperança
Amb va parlar grollera
I amb recança
Sem va oferir ,
Mentre jo ficava monedes
A la maquina sola i mansa.

De primer la vaig fer callar
Es que no veu aquesta dona que el que vull es trucar
Però no vaig poder evitar,mirar.
I va ser mirar i callar.

Bonica bellesa, esperpentica penosa.
Blanca ,de mirada blava i Avui rosa,
S'em mirava amb desfeta calma
D'aquelles que ja han perdut el tren
I es limiten a jugar amb el temps
Entre sanglots amargs, i cops de cor.

En un banc que s'intuïa verd
Per un fanal que tot ho mostrava
Mes aviat com el gris de la cendra.
Vem seure i parlar, ella ja havia acabat
I ja no tenia pressa.

No se perquè em va venir a parlar
A mi
Amb una llengua a mig camí
Entre el romanes i el castellà.

De les coses que em va dir
La primera ja em va embadalir
Tretze anys tenia quan, va veure el seu pare morir
Vivia be ,tenia juguets , vida tranquil·la
I mare serena.
Un tret al estómac se li va endur tot.
I d'aquest cop, tot resta mut,
El poble , la llar
Va tenir que fugir de la terra.

Un home que semblava bo,
La va parlar amb veu de tro
Amb la veu del demagog
Que sorprèn ,que interessa
Que promet , que enamora.

Li va parlar de França , Itàlia i d'Espanya
Una feina de cambrera , ell faria que ella
Pogués estudiar, i ella sel va mirar amb ulls
De nena i es va deixar governar.

Ara la nena ja es dona.
I fa el carrer en nits de viscós i viciós petroli
Com les perles falses del seu vestit
Tan negre. Del vestit del dol del pare
I de la mort de l'esperança, del adéu
De l'infantesa que senva deixant
Un cos ple de res i de tot , de cops i
Sobretot d'enyorança.

S'enva anar ; El seu xulu l'esperaria
Ara que la nit ja es feia dia
En algun racó ple d'insults com metralla
Potser estrebades i alguna bufetada
Entre ronroneig de les goteres i les corredisses
D'una rata.

S'enva anar tot mirant-me
Em va dir adéu i em va besar la galta.

Adéu nina de sucre.
Quantes com tu s'ofeguen
En aquest cel brut i negre.
Mentre altres viuen la vida
Per inèrcia , sense disfrutar de res
Com si es tractes d'un miratge.




Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer