Camina

Atreveix-te a caminar per la part neta del camí
Vine amb mi , trepitjarem l'immaculat
El que encara es net i no es trepitjat.

Aquest camí sembla sense fi
Sense final ni destí
Però ,si, porta a caminar amb mi

Convida a l'amistat i al repte
La neu omple el forat del ventre
El fred et convida a una passa mes
Amb les botes negres avui vencerem el nostre destí

No frenarem , aquesta no es la fi,
No ens detindrem

Vine amb mi a fer camí
En el si de la terra
Digues si al mon

Puja entre natura als arbres
A l'herba , al diví i ancestral tron .
.
Escolleix el camí blanc de les Nules passes
Escolleix el camí dificil , que subjectiu
Es l'únic que et porta per la bona senda

El destí maercat es per quitxalla , es per dèbils
E ignorants

Atreveix-te a fer camí , amb mi.
Esculpeix el teu propi camí
El correcte , potser obrirem corrent
I es sumarem mes gent cansats del pas lent

El cabells gelats
No ens faran desistir
Els llavis morats
No es faran distreure
Els peus molls i glaçats.
No es faran deixar de creure.

Nota com el cos desfà el gel
Com el rostre imprimeix caràcter
I fondes passes, el destí es teu , comparteix-lo amb el meu
Serralades de peus freds , faran obrir
Camins nous ,per a viure , per a gent nova
Per a gent lliure.



Albert Martín "el tirapedres".