Estrelles

Un relat de: tirapedres

M'agrada recrear-me en quelcom fins desfer-lo amb la mirada
Disfrutar de cada porositat , de cada humitat de cada replec.

Quan passo pels llocs la trepitjada del meu peu es una tímida carícia
A la dormida i encrostada escorça
El meu alè es un sospir en un oceà d'aires i vents, mar de sons on germinen les meves paraules.

Pero els meus ulls , la meva ment, i el meu despert pensament
Vius observen i es recreen en el passat i en el present
En l' immòbil i robust o en el moviment.

A les nits escruto estels, les meves pupil·les s'alimenten
De les privacitats de les estrelles i he après a parlar amb elles
En un joc sense cap paraula , sols la quietud i la calma

Observa el teu alrededor alimentat de la teva situació
Pren consciència de la sensació ,alimentat de parets ,
Escolta les pedres i les humanes paraules.

Sense parany ni arma ,ni inquietuds ni frisança
Jugo a observar , a mirar profund ,no hi ha mes
Cara a cara , l'infinit des de la meva mortalitat

Disfruta de la electricitat dels cossos
I de l'energia dels paisatges arcaics.

I si un dia et trobes que et rodeja el no-res
Aprèn a mirar els estels.

Comentaris

  • indefinida | 23-09-2006 | Valoració: 10

    M'ha encantat, sobretot el paràgraf on comença dient: quan passo pels llocs la trepitjada del meu peu...!!! És genial.
    Seguiré les teves paraules hi si mai sento que em rodeja el no res, miraré els estels!

    Petons

  • molt profund...[Ofensiu]
    ROSASP | 29-01-2005 | Valoració: 9

    Aquest pas per la vida observant, acaronant la terra amb les petjades i l'aire amb les paraules.
    Amb calma i mirant més endins dels ulls, formant part de cada petit element i de cada instant. Viure engolint la vida, sabent-nos mortals i quan estem perduts sempre ens queden les estrelles per orientar el nostre camí...
    M'ha encantat, molt profund i tendre, pausat i enriquidor...
    Moltes felicitats i aprofito per donar-te la benvinguda a aquesta gran familia de relataires.
    Una abraçada i fins aviat!