ETERNAMENT JO

Un relat de: aurora marco arbonés
ETERNAMENT JO

Crido per sentir-me la veu,
per escoltar-me.
Per trencat aquest silenci
que em xiscla dins del cap.

Em miro a l’espill per retrobar-me
per a copsar els meus trets
i, veient-me,
saber que no sóc encara invisible.

Escric el meu nom mil vegades
per a saber qui sóc,
per a marcar amb lletres reiterades
el nom que m’ha fet sempre costat.

Palpo els meus objectes més preuats
per recordar-los,
per retenir en la memòria
el precís instant en que els vaig fer meus.

Ensumo els armaris per trobar-me l’olor
per no perdre’m el rastre,
per a evocar els moments dolços
de fresca joventut.

Tinc por de no conèixe’m, de no saber qui sóc,
de perdre’m pels viaranys del cervell extraviat.
Vull ser el pal de paller de la meva pròpia vida.
Vull ser per sempre, eternament JO


Comentaris

  • Tant de bo![Ofensiu]
    Núria Niubó | 26-07-2016 | Valoració: 10

    De tant en tant ens hem de reafirmar.
    El títol del poema és potent i positiu, entrar en la seva lectura m' ha trasbalsat.
    Vas de manera certera cercant el JO més íntim, i jo sense d' adonar- me' n, m' he fet meves les teves reflexions, i és que avui, que he entrat després de tant temps, a RC, i t'he cercat, he retobat la Nûria que gaudia llegint i comentant els teus poemes.

    Voldria ser, com tu, "eternament jo"
    Tant de bo ho puguem compartir!

    Petons estimada Aurora
    Núria

  • pels viaranys[Ofensiu]
    allan lee | 23-07-2016

    del cervell extraviat.
    Quanta por tinc també de perdre'm en en aquesta malura!
    No tenim temps d'acceptar els canvis continus. Gardem les olors estimades quan ja res no torna. Estimada Aurora, no entro gaire ja, però vaig llegint als meus poetes. Ho fas tan fàcil, això d'expressar-te. Jo em vull ficar el cap que canvio, que canviaré més, i no me'n surto. A vegades voldria no tenir identitat; altres, penso que és la única cosa que tinc.
    No tinc consol ni resposta, però dir-te que m'emociones perquè el que sents també és una part de mi.
    Una abraçada

    Silvia

  • l'edat dels records[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 23-07-2016

    Més que una fotografia més o menys afortunada, Aurora, els records delaten l'edat que tenim i, sovint, només els companys de generació poden entendre'ls.
    I fixa't en una cosa: Els darrers records que perdem són els de la més tendra infantesa, quan ens calen la vigilància i les atencions d'una criatura, els records més vius que conservem són aquells de quan érem petits.
    Un poema que traspua rebel·lia, no deixar anar les brides de la pròpia identitat.

  • Un petit lapsus[Ofensiu]
    brins | 01-07-2016

    Volia dir "no oblidar res del que he viscut"

  • Molt íntim i sincer[Ofensiu]
    brins | 30-06-2016 | Valoració: 10

    Descrius els sentiments d'una manera genial, Aurora. En llegir aquest poema he fet meves les teves paraules.

    Jo també desitjo no oblidar del que he viscut, el passat és meu i conforma la meva personalitat, però he d'acceptar que el pas del temps, a vegades, em seleccioni al seu gust el records...

    Una abraçada, poetessa,

    Pilar

  • Alzheimer[Ofensiu]
    tapisser | 29-06-2016 | Valoració: 10

    Hola guapa:

    Tinc un amic que diu que no ens fem vells, que el que fem és acumular experiència.

    - "Ensumo els armaris per trobar-me l'olor", a part de gràfic, és molt entenedor per a mi, és un pensament molt bonic.

    És difícil que una persona que escriu aquestes coses, s'oblidi de res, i el més important: mes difícil encara, que sigui oblidada.

    Per cert: Tu qui ets?
    És que tinc 57 anys i el meu amic alemany (Alzheimer) em ronda de tant en tant.

    Albert

  • Quan tenim [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 07-06-2016

    una certa edat, el mot Alzheimer ens preocupa i amarga la, ja per ella sola, difícil etapa de la nostra vida.
    Un poema profund i savi.
    Felicitats, estimada Aurora.
    Una abraçada.

  • Ofici.[Ofensiu]
    tapisser | 01-06-2016 | Valoració: 10

    Hola Guapa (amb majúscula)

    Suposo que quan escrius un poema, expresses bilis que tens dins, arrengleres idees, fas que sonin bé les seves lletres, les combines i en fas una paraula.
    Això és una feina artesanal, que amb el temps es fa fàcilment. L'ofici.
    El pas del temps, afavoreix aquesta feina artística.
    Et vaig dir que no era massa lector de poesia (Només entenc la social)
    Ara m'has emmerdat perquè m'agradi!
    Te'n dono les gràcies.

  • Maduresa[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 01-06-2016

    Realment ens fem adults, i potser una mica més encara, quan comencem a temer el pas del temps. I aquest temor se'ns fica dins el cor i el cervell i ens aferrem a records de una vida plena i intensa, recordant els detalls del passat.

    Més és endavant que mirem amb respecte perquè intuïm que anem de baixada. Tal vegda això no sigui així i el que continuem fent és creixer en el nostre interior. Mes per creixer hem de desviar la mirada de passats i de futurs i viure el present.

    Un poema preciós, com tots els que llegeixo teus.

    Una abraçada Aurora.

    Jordi

  • Consciència[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 28-05-2016 | Valoració: 10

    Aurora, és tan difícil copsar el que dius en un poema! Però ho has aconseguit de forma magnífica. Reflexió i sinceritat, tot barrejat i escrit amb una bellesa colpidora. Un tema tan difícil com el pas dels anys i les pèrdues, escriure-ho i sacsejar a qui ho llegeix, fantàstic! Una forta abraçada i segur que escrivint així, t'ajudarà a tenir el cap clar i ocupat.

    Aleix

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

1941 Comentaris

250768 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.