Cercador
Eterna Carme
Un relat de: T. CargolDona'm un viatge
com el d'aquesta dona
que carda amb simpatia,
amb rigor, amb seriositat
amb alegria,...
amb plenitud serena!
Que em canti un cop més
"Ierusalim"
amb la seva veu resolta, total
plena, neta...
amb la seva força intensa, interna
a-muscular...
Dona'm un viatge com el seu,
o amb ella,
o a la vora d'ella;
per contemplar-la
i fins i tot estimar-la...!
Dona'm el seu viatge blanc, alegre i fresc
com la font de la gelera!
Potser el seu ventre ple
li fa aquest aire ardit
i li dona
un punt d'insensatesa;
Li afina les galtes.
Tot i la seva força
sembla buscar
i accepta la ma que l'acaroni.
Comentaris
-
Hi ha veritat i hi ha artifici[Ofensiu]T. Cargol | 13-06-2004
Dakar,
Hi ha una mica d'artifici, de teatre, també; ha de ser, però, versemblant. -
M'agrada[Ofensiu]dacar | 12-06-2004 | Valoració: 8
M'ha agradat molt aquest poema. L'he rellegit vàries vegades i sona bé. És fresc i directe, ni és cursi, ni empalagós com un toffe. Aconseguiràs que em miri la poesia d'una altra manera...
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Viena
- Totes les hores s'apropen inexorables
- Mai no seré dels nostres
- Carta als reis
- Sense esperança
- L'engany
- Perfectes i petaners
- Horaciona des del Park Güell - 2 –
- “Vacilar”
- Tocar el gos i no el dos
- En el temps en que estic viu
- Infant i adult
- Comboi 415
- Mor la fantasia del capitalisme popular
- Apoquini