Et necessito.

Un relat de: Clara Garcia Collado

Necessito tenir-te aprop, necessito que em miris amb el teu somriure, aquell que m'enlluerna, que em torna boja..
Necessito que em miris als ulls i em diguis un d'aquells, t'estimo. Que quan et vegi, pugui tornar a veure els teus ulls brillant, per mi. Que m'abrasis i que t'abrasi, que em pugui perdre entre els teus braços mentrestant ens fonem en una d'aquelles eternes abrasades.. necessito sentir els teus llavis a prop dels meus, tornar a besar-los, necessito que torni a existir un nosaltres.
Necessito que em necessitis.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer