Et cosiré un Poema

Un relat de: Emelkin

Et cosiré un poema fet de silencis
per dissimular ferides que escupen amor
i et van dessagnant.

T'escriuré tot el que sento
i et queixaràs del dolor…
Si pica és que cura…

Potser et caurà una llàgrima
quan descobreixis que m'he arrencat els ulls
per no plorar més…

I et sentiràs culpable,
per això m'he cosit la boca
amb les agulles del teu somriure…

Et cosiré un poema fet de silencis
perquè és tot el que em queda
i el que sagno
quan m'apunyales amb els teus ulls.

Aniré vomitant a trossets les paraules
que dia i nit mastega el meu cor
i descobriràs per què els batecs
s'entrebanquen entre ells.

Buscaràs entre el vòmit
restes de paraules prohibides.
Però m'he guardat tots els oros
d'aquesta baralla de copes, bastons i espases…

I em sentiré culpable…
Per això et dibuixaré acabats
amb un fil d'or i agulla de desitjos:
"T'estimo"


Comentaris

  • Aquí un pedaç,[Ofensiu]
    RATUIX | 05-02-2009

    allà un brodat, i tot plegat fent de l'amor i les paraules tot un tramat.