Estimo el teu silenci

Un relat de: Quimera

Desitjo.
I desitjo la teva veu
corrent per l'ànima.
Anhelo.
I anhelo el teu dolç despertar
d'entre el son de la nit.
Enyoro.
I enyoro el teu alè
mentre cerca els meus llavis.
Necessito.
I necessito l'aire
que rodeja la teva pell.
T'estimo.
I estimo el silenci
del teu cor callat.



Comentaris

  • preciós...[Ofensiu]
    ROSASP | 08-06-2005

    Quan no hi cal paraules, instants en que el silenci diu tantes coses.
    Sensacions i percepcions a flor de pell, aquelles que s'endevinen, que se senten...
    Molt intens, molt suau, un xiuxiueig a cau d'orella, una tendra melodia.

    Una abraçada!

  • Intim,[Ofensiu]
    brideshead | 08-06-2005

    intimista, intens, preciós...

    Que bonic estimar algú perquè estimes el seu silenci. L'has brodat, Quimera, un poema curtet, però amb un missatge grandiós!

    Felicitats, de veritat. Una abraçada!

  • Guspira | 08-06-2005

    Estimo el silenci del teu cor callat... Molt ben dit... quan estimem tant... a una persona, estimem també el seu silenci, l'estimem en la seva absència, no comprenem el gir que ha tingut lloc al seu cap, però l'estimem, i fariem qualsevol cosa per ella, sense dubtar-ho...
    Molt bonic el poema!! Desitg... anhel... enyorança... necessitat... com m'agradaria poder desfer-me de tots aquests sentiments ara... però sé que no puc... que els duc ben endins.
    Seguiré lleginte!!

l´Autor

Foto de perfil de Quimera

Quimera

17 Relats

22 Comentaris

21299 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Sóc d'allà.
D'allà on els somnis són paraules.
Sóc d'aquí.
D'aquí on aprenc a descriure el silenci mentre escric en silenci.
Sóc de lluny.
De lluny on he aprés a buscar-te. A seguir un camí que em porta a tu.
Sóc de tot arreu i d'enlloc.
De tothom i de ningú.
Sóc de nit.
De nit quan esdevenc un relat.