Esperant la teva resposta.

Moments de felicitat, en els que donaries molt per rebre molt poc. Moments en que la tristesa no et deixa apreciar el molt que et donen els altres... en que sents que només una persona el pot fer tornar la felicitat de cop; amb només una paraula, amb una simple mirada que ho digui tot.

Por a la decepció, por a passar-ho malament, por a que aquest silenci perduri i perduri fins que el teu cor es digni a oblidar que ho passes malament, i que val la pena tornar a començar.

No és fàcil callar, és més fàcil per mi que m'ho diguis. No vull com a resposta aquest silenci que em conmou fins al punt de plorar sense un motiu. No em vull sentie així, però és l'únic que puc fer.
Perque ara una cançó que em provoca llàgrimes no em fa sentir millor. Perquè aquestes llàgrimes quan han sortit de dins meu no són més que un infinit buit emocional que tu m'has provocat amb la teva ausència. Només tu ho pots arreglar.

Vull tornar a viure amb aquell somriure que em feia ser millor persona amb mi mateixa i amb els altres.
Vull tornar a tenir aquelles ganes de que em cridis al mòvil o de que simplement m'arribi un missatge teu digent-me un simple com estàs.

Sé que et pareixeré un poc tonta pel que sent, però és el que hi ha, som així. I simplement no em pots replicar res perquè si tu no em haguessis dit desde un principi la paraula T'ESTIM no hauria acabat d'aquesta manera.
I ara? Ja no m'estimes?
Esperant la teva resposta.