Esperança

Un dia bonic del mes d'agost un grup d'homes i de dones es reunien en un poble muntanyenc per a fer l'esforç d'entendre's. Allí sorgiria tot allò que malgrat l'esforç encara no estava assolit, i això que explicaré ara, n'és un cas.

Va arribar el moment que en Josep va ser preguntat per les tres dones.
I digues Josep, tens consciència del poder, pejorativament parlant, que teniu els homes en els ambients públics?

Sí, sí -va contestar en Josep-

És més us en posaré un exemple, jo sóc professor i quan m'emprenyo l'alumnat calla perquè tenen por que m'emprenyi fort, en canvi, (amb mig somriure), a la meva companya mestra no li fan cas, i de debò m'agradaria que li'n fessin tant com a mi, però es clar de mi tenen por que m'emprenyi.

-Però Josep,-li diu una companya- T'estàs contradient, ens estàs donant la raó, no t'adones que el teu poder, el que nosaltres detestem, està justament en aquest exemple. T'enorgulleixes de la por que generen els teus emprenyaments en l'alumnat? T'enorgulleixes d'això i ho vols per a la teva companya com quelcom bo? No Josep, aquesta mena de por, ni a l'ensenyament, ni arreu.

-Company, no veus que no hem d'anar per aquí!

-No sé què voleu dir...-deia en Josep confòs.

Les tres dones posen cara de decepció. De cop, sona el temps, ve el proper home a ser preguntat, en Josep marxa sense saber ben bé què ha passat.

Uns mesos més tards, es recupera aquesta situació del passat i es planteja a un altre home. El context en aquesta ocasió és una conversa de messenger.

T'entec. I quines altres etiquetes creus que portem i no ens n'adonem?

En general moltes que suposen domini sobre els altres, ara no t'en sabria concretar més. -Li diu la dona intentant ser el màxim de fidel a la història i el contingut. Fent un buidat de records, difonen aquesta informació entre els amics homes.

Ja, escolta, li diu ell. No escriguis els missatges del messenger tant llargs, no caben a la pantalla.

Tota sobresaltada pel despreci a l'esforç que ha fet, tancar el diàleg i bloca el contacte. Tot seguit envia un missatge corrent que diu. Volies un exemple d'etiquetes,oi?

Te'n donaré un, el de savi prepotent, qui ets tu per dir-me com cal escriure o no al messenger, has redactat un manual potser? N'existeix cap? És aplicable en aquest context absolutament íntim? No. Tant sols la teva saviesa ha servit per a trencar la dinàmica de la xerrada que manteníem, per a res més. Tot el meu esforç pel terra.

D'aquestes dues experiències se'n fa una lectura. Un cop més els homes ni entenen ni respecten. Tot i així hi ha esperança, però no en casos concrets, en abstracte, no per això menys important.