Escapar (Capítol I)

Suposo que arribo tard, ho potser no, però si la teva intenció és fer una novel.la t'animo a continuar, ja que és una empressa.
De moment en aquest primer capítol el que més m'agradat ha estat quan diu que l'estima però sembla que menteix. Li dona misteri al tema, doncs, per a què escapa amb ell si no l'estima? L'està utilitzant.

Bé, en primer lloc, gràcies a tots els que m'animeu a seguir i els que acostumeu a llegir-me.

Jeremias, la veritat és que àixò fa temps que ho tinc escrit. Tota la història m'ocupa com unes deu pàgines i vaig decidir partir-ho en capítols. La història no la tinc acabada, em falta el desenllaç i no sé ven bé cap a on anirà finalment, no he seguit cap esquema, vaig començar a escriure a partir d'una idea i la vaig anar desenvolupant, vaja, com faig sempre xD. D'aquí poc publicaràn la segona part.

Gràcies pels consells! Ja he corretgit algunes de les coses que em dius.

1 petó a tots els que ho llegiu,

b#NaT#b

Jo t'animo a continuar, és clar que sí. També t'haig de dir que la prosa d'aquest text no m'ha semblat tan bona com d'altres que t'he llegit en d'altres texts. No vol dir que estigui malament, eh, ni de bon tros, però sí que té petites millores possibles com per exemple:

"corre! - dic mentre correm cap a l'andana."

Et fixa's com repeteixes el verb córrer en tan poc tros?
O en algun lloc he llegit "masses" que és massa i no té plural. I després també et diria que el que expliques no sempre és allò que més interessa a qui llegeix. Estaria bé pensar de tot el que has escrit què és realment essencial, important, atraient... què aporta tensió al relat, què evoca alguna idea pretesa, o que senzillament és palla.
Bé tot això seria per filar molt prim, perquè ja et dic que està bé.
Una curiositat que tinc és: ¿tens ja un esquema traçat de tot el que els passarà als protagonistes? O vas creant a mesura que escrius? Els dos mètodes són emprats per diversos escriptors de renom, encara que jo sóc partidari només d'un d'ells.

bueno, bueno... espero que això hagi nascut de la més profunda fantasía i de la teva exel·lent imaginació, i que aquesta escapada mai pasi en la vida real... jejje que ja ens coneixem XD.

Ara que he aclarat això de dalt, els comentaris literaris: aquest tema dona molt per escriure, espero que no t'en cansis tant aviat, com ho vaig fer jo, quan vaig començar a escriure algu semblant, ten'n recordes a segon o primer? jejeje i com totes les meves novel·les les que mai acabo.

Però això està molt guai ee. Mola molt. I els diàlegs que fas, pos em fan imaginar-me exactament als personatges... i imagino quins són.. jeje però això ja són coses privades teves.

Bueno. Molt macu el relat. Espero que puguis continuar-lo ben aviat XD i que el teu amor amb el teu noviu duro molt de temps, i que mai hagues de escapar-vos!!

Felicitats.

petons de mâgmâ

A la vida ens passa sovint que tenim ganes de deixar de banda les obligacions i les rutines... i ens vindria de gust, fins on ens fos possible, prendre uns dies sense haver d'explicar res a ningú.

Confesso que l'escapada em té intrigat, i que la frase: "T'estimo - menteixo de forma molt sincera." Em té amb la mosca al nas.

Haurem d'esperar a la 2ª part però per favor, fes que acabi bé.

Una abraçada.

va va va! la segona paaaaaart hahahaha. açò són ànims eh! complau als teus fans xD haha. no va, en serio. que mola, però ara m'has deixa't amb ganes de més. així que, per collons, et tocarà continuar...


besets!