Cercador
Escales de tardor
Un relat de: teresa serramià i samsó- Compartir:
Escales de tardor llisquen peu nu,
una a una, les fulles esbalçant-se,
dansant silents un minuet insòlit
vestides d'or i sang, esgarrifades.
Lentes, caient als braços de l'amant
que crida fred i neu per a vestir
de núvia la terra enamorada.
Brodant d'enyor i randes de sospirs,
la despullada carn: fang, pedra, rocs,
quan dins de mi el foc d'estiu s'apaga,
i els troncs dels dies enrunats, s'adormen
jaient en una estesa inabastable
d'adormides mirades, vols i nius
d'aquest octubre que llepa les gotes
ploroses. Nèctar d'aquesta tardor
que malenconiós esquitxa vidres
i finestres, grisors xopes de llum.
Captards espantadissos espenyant-se.
Estius arrossegant-se espellifats
encara, agonitzants, autoimmolant-se,
dins les pròpies brases, apagant-se.
Cabells de flames enredats de vent,
la pell nua del temps fuetejant
adéus febrosos, desvaris i proeses.
Del son d'aquesta vida despertant
a la mort, l'ahir aquest, que l'avui du
entre braços: udol d'un nou mai més.
Comentaris
-
teresa, teresa![Ofensiu]Lady_shalott | 03-12-2007 | Valoració: 10
fa quant que no em passava pel teu racó de poemes? Aquesta tardor, jo l'he viscuda! Aquest vermell, de fang, de sang, i fulles tendres, i els peus nus que distreuen l'estació, l'adéu del son, retrobada terra...
un plaer, un immens plaer com sempre, teresa.
Petons admirats,
Lady Shalott -
...[Ofensiu]Anagnost | 10-10-2007 | Valoració: 10
He sentit, llegint aquest poema, com tota aquella malenconia i aquell enyor que l'autumne ens procura emergien en cada una de les imatges que has anat dissenyant. He lliscat l'escala de la tardor i l'escala dels teus versos amb el mateix fervor. I un estremiment m'ha recorregut de dalt a baix.
-
...[Ofensiu]Anagnost | 10-10-2007 | Valoració: 10
He sentit, llegint aquest poema, com tota aquella malenconia i aquell enyor que l'autumne ens procura emergien en cada una de les imatges que has anat dissenyant. He lliscat l'escala de la tardor i l'escala dels teus versos amb el mateix fervor. I un estremiment m'ha recorregut de dalt a baix.
-
Molt treballat[Ofensiu]franz appa | 10-10-2007
Elaborat llenguatge i molt eficaç la descripció. Malenconiós però amb un punt de dramatisme líric que esclata bé amb el vers que assimila el lament del tempsque no tornarà amb un lament sonor, material, animal.
Salutacions
Valoració mitja: 10