Esborrat

L'obscuritat s'escola per damunt dels últims pensaments de la nit i em deixa profundament adormida.
Noto un pampallugueig per entre les parpelles abans de despertar-me i aixecar-me estranyament tranquil·la. M'estiro mentre m'adono que els records ara són esborrats, que la meva memòria ha desaparegut com la lluna rere l'horitzó. M'acaricio la cara que en aquell moment no aconsegueixo recordar i faig un sospir a través d'una boca a la que no he sentit mai la veu. Els meus ulls inquiets intenten saber on són, però ràpidament s'adonen que no hi ha records per omplir la buidor del moment.
La tranquil·litat, una tranquil·litat que m'oprimeix el cor per la sensació de pèrdua i oblit, em deixa un instant d'èxtasi, de vida sense preocupacions, de llibertat sense necessitat de tornar, però torno a caure en el record oblidat i m'adono que algú m'està esperant.