Cercador
Esborralls d'alquímia
Un relat de: ROSASP- Compartir:
Gairebé com un bes delicat m'enduc aquests moments, sense més pretensió que deixar-los lliscar pel tobogan de les il·lusions juganeres, aquelles que s'omplen d'un esclat de somriures perfumats de vida.
Giravolten, criden i s'esveren en arribar al salt de les emocions que les empenyen cap a dins.
Aterren agosarades i lluminoses, volatilitzant-se dins meu com un escampall fresc d'aigua polvoritzada que neteja la pols dels recels, dels dubtes i les pors.
Per uns instants indefinits s'hi reflecteix breument l'arc de Sant Martí, que em fa recordar els colors que formen part de tots i cadascun dels meus somnis recollits des de la infantesa.
Avui he crescut com l'herba humida, sense més misteri.
No és un pressentiment, ho puc sentir...
Només són suaus pessigolles que desperten la mirada endormiscada, que van dibuixant una improvisada lluïssor pels senders més inexplorats del meu cor.
Un gest sincer, un esguard confiat i tranquil, una intuïció que voleia lleument sense envair, em fan creure en la força de les vibracions, en la interacció més humana que neix de manera innata sense cercar un destí concret.
He après que no hi ha cap mà que ho pugui abastar tot, que hi ha molts camins per intentar ser feliç i que tinc suficients motius per sentir-me afortunada i plena, dins de les meves mancances.
Guiada pels missatges que arriben subtilment, missives sense remitent que abraço al vol, s'entrellacen filats de connexions que m'ajuden a traduir silencis i espais en blanc.
Són forces amagades, reserves de recursos per desxifrar jeroglífics del destí, que xiuxiuegen a cau d'orella una melodia gairebé imperceptible.
Cançons que em porten a llocs inesperats, camins que em bufen remors de noves dreceres...
M'encisa la senzillesa que batega en els moments compartits que uneixen distints propòsits amb un delicat llaç, d'unes paraules que surten lliurement sense cercar aprovació i despullen les barreres de cada petit món de la cuirassa aïllant que l'envolta.
Sé de ben cert que entre egoisme, enveja, rancúnia, entranyes dolgudes, mirades punyents i ungles esmolades, conviuen sense contaminar-se instants de contínua recerca, esguards que esborren límits, sensacions que travessen les distàncies.
D'aquesta amalgama de petites vivències he crescut de dins a fora i de fora a dins, com un tubercle esperançat que petoneja cel i terra.
Recullo lentament i sense descans, petites gotes de pluja, rajolins de sol, que alimenten amorosament les més tendres il·lusions.
Crec en el somni d'una misteriosa alquímia que barreja idees i sentiments gairebé sense adonar-nos-en. La que ens ajuda a transformar la incertesa en inquietuds positives, en somriures oberts i esperançats, en onades que acaronen horitzons de calma.
I encara que potser no ens allargui la vida, ja només la possibilitat d'abraçar una nova percepció del temps és realment pura màgia...
Comentaris
-
Rooosa,[Ofensiu]angie | 15-03-2006
només et diré que no sé si avui tinc el dia especialment sensible però, una llagrimeta ha relliscat emocionada al llegir aquest relat...
La guardaré al matràs dels bons moments i quan calgui en faré una medicinal destil.lació....
petons per aquesta dona tan sensible
angie -
Novament il·luminat[Ofensiu]abraham | 19-10-2005 | Valoració: 10
Poetisa i alquimista.... dues arts només manejavles mitjançant el do. Dó que demostrat queda que posseeixes.
Aprofito per agraïr-te el teu comentari repecte "la petjada", per a dir-te que els teus mots són ben certs i que he gaudit molt llegint les teves paraules de suport. Gràcies, Rosa. Continuaré llegin-te, doncs el teu dó m'apropa a la teva escriptura.
Força! Endevant!
Una primers i forta abraçada! -
i jo pregunto:[Ofensiu]Capdelin | 10-10-2005 | Valoració: 10
si recollíssim tots els teus relats i poemes i els enquadernéssim i els repartíssim per totes les cases i la gent els llegís... ompliríem de poesia, d'alquímia totes les ànimes i tindríem la poesia folrada d'or per les teves mans de poetessa insuperable...? Siiiiiiií!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
una abraçada! -
pura poesia![Ofensiu]llu6na6 | 27-09-2005 | Valoració: 10
Quina bellesa d'imatges, quina delicada aroma en les teves paraules vibrants de vida i d'amor.
Són com una melodia suavíssima, amb compassos i contrastos tots dotats de contrallums, remors, alès i pàlpids que ens embriaguen i fascinen.
La vida flueix de tu com una cascada bellíssima i plou damunt teu, diamants i maragdes de llum liquada.Que hermós, ROSAP!
T'agraeixo molt les teves paraules d'ànim, la calidesa i l'amistat que en elles em brindes.
Sóc "una mica rara jo" Em costa molt de conectar amb la gent en genaral, malgrat la mancança de contactes em fa sofrir un poc.
Com t'ho agreixo!! -
"pura màgia"[Ofensiu]Lavínia | 26-09-2005 | Valoració: 10
és el que fas amb les paraules, rosasp, perquè els dónes la cadència, el ritme de la prosa poètica i, sobretot, l'harmonia de qui està en pau amb si mateix.
Molts petons.
lavínia -
Cançó d'en Cesk[Ofensiu]RainBow_CoLouRs | 18-09-2005
El dia que giri una cantonada
i la gent em regali un somriure,
el dia que l'última bala vulgui
arrencar l'ànima a un innocent...
aparta't, vigila, amb compte...
El dia que giri una cantonada
i la gent em regali un somriure,
el dia que l'última bala vulgui
arrencar l'ànima a un innocent...
Fusells, que maten la gent i, amb ells, les paraules,
jo sé, que si avui estic boig, el món ho està més...
Una vida, una història, i un món que gira i gira...
Un somriure, imagina, un món sense injustícia...
He escollit ser un xic rebel,
i amb paraules rebelar-me,
puc ser la veu de la protesta,
com vidres que es claven en la veritat...
Allende, Presidente, Guevara, Víctor Jara...
-
de dins a fora i de fora a dins[Ofensiu]quetzcoatl | 18-09-2005 | Valoració: 10
El que has escrit podria ser la base principal i segurament única d'una religió feliç, d'una harmonia amb nosaltres mateixos, és a dir: amb tot i tots.
Una reflexió d'una dona madura i espiritual, molt sensible.
Em fa feliç saber que existeixes així. I que saps descriure-ho amb la delicadesa de la prosa tendre i sublim.
Felicitats, Rosa, una abraçada inmensa!
m -
Rosa, molt díficil[Ofensiu]Josep Bonnín Segura | 18-09-2005 | Valoració: 10
afegir paraules per comentar un relat tan preciós. Tan ple de sensibilitat , amb aquestes ànsies de compartir la bellesa a la que tu arribes de manera tan senzilla i llavors exposes tan magistralment amb les teves paraules.
Llegir-te és un autèntic plaeer. Se m'aixmpla l'ànima.
Una forta aferrada pel coll mentre estic mirant la nostra muntanya més alta "El puig major" coronat de núvols de tempesta.
Josep -
sensacions amb color, amb batecs, amb màgia[Ofensiu]llu6na6 | 18-09-2005 | Valoració: 10
Hola ROSAP, ara sóc"llu6na6" a Barcelona. A Cardedeu era "estrangera"
m'ha agradat molt el teu relat ,que segons he vist és el fruit d'una trobada inovidable.
és un relat del que traspua, per tots els porus, la teva personalitat, que s'endevina forta, lluitadora i alhora plena de sensabilitat, una sensibilitat elaborada en paraules trenades de llum i de foc, de passió per la vida i per tot el que és bell, i digne de ser estimat.
Et felicito ROSAP, perquè estimes molt, sincerament, i per tant també ets noblement i sincera, molt estimada. Una forta abraçada!! -
***[Ofensiu]Llibre | 18-09-2005
Ho estava esperant.
T'ho creguis o no, ho estava esperant.
Tenia clar, claríssim, que ROSASP no deixaria passar de llarg aquella trobada del cap de setmana sense regalar-nos les seves reflexions. No em preguntis per què, però ho sabia. O potser tot just ho intuïa. No sé.
Però ho estava esperant.
El relat que acabo de llegir mostra clarament l'encís, no sols d'aquell instant concret en què vas poder posar cara a uns noms, sinó l'encís arrossegat amb delícia durant els darrers mesos. L'encís de la màgia que ha despertat aquesta experiència que és Relats.
Esborralls d'alquímia. Sí: un bon títol.
Una abraçada,
LLIBRE
Valoració mitja: 10
l´Autor
312 Relats
1612 Comentaris
644553 Lectures
Valoració de l'autor: 9.79
Biografia:
Hola! Sóc la Rosa Saureu, una lleidatana somiadora de mena i una mica surrealista. Convertir allò que caço al vol en paraules és el més semblant a tenir ales. En el meu cas, escriure no és només una afició o una necessitat sinó una forma de sentir i veure la vida. Utilitzo la poesia, els contes i els relats curts per intentar expressar les petites i grans coses que omplen i buiden els dies.Vaig tenir la sort de ser escollida per a la plaquette "Singulars d'un Plural" a la ciutat de Girona, en què poetes inèdits vam compartir espai amb autors de renom. Formo part del llibre de relatsencatalà.com versió 2.0 i del primer llibre de poemes. També he guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida-2008. Aquesta empenta, junt als vostres comentaris i continu suport, han estat un gran estímul per continuar endavant.
El meu repte personal és aprendre constantment a viure. M'agrada la música, l'art en general, somriure molt i estimar tant com pugui. Estic enamorada de la meva llengua i sé que el nostre vincle és cada cop més fort i ferm.
Respecte a vosaltres, sento que ens uneix un fil comú que m'agradaria sentir sempre proper.
Per si necessiteu quelcom, el meu correu és: rosasaureu@telefonica.net
Gràcies per tot!
Si voleu, també podeu visitar el meu bloc de videopoesia
El Vicenç Ambrós i Besa em va passar la cadena i jo l'he passat al Capdelin i a la gypsy
(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")