Cercador
Es vestia de seda.
Un relat de: Queralt Bach- Compartir:
per camuflar-se
entre la gent.
Es vestia de seda
i, amb una copa a la mà,
passejava pels carrers
regalant somriures prestats.
Es vestia de seda
amb la cara tapada
i els braços trencats.
Es vestia de seda
fugint de l’ombra
que l’atormentava cada nit.
Es vestia de seda
perquè la seda no pregunta,
no denuncia,
no crida.
Es vestia de seda
mentre ell li deia
que exagerava.
I a la nit,
quan se la treia,
la pell continuava cridant.
Comentaris
-
Viure dissimulant[Ofensiu]arua87 | 12-03-2026 | Valoració: 10
M'ha encantat, curt i senzill i transmet.
-
La seda ni pregunta ni denuncia ni crida[Ofensiu]Helena Sauras Matheu | 26-02-2026 | Valoració: 10
Bona tarda, Queralt Bach:
Voldria felicitar-te per aquest poema tan ben pensat que has composat. Malauradament aquestes situacions són més habituals del que ens pensem.
La seda ho sap tot i l'acompanya durant tot el poema per a camuflar-la i per a dissimular. Oculta un maltractament constant i quan es queda nua, a l'intimitat de l'habitació, la seua pell continua cridant.
Endavant amb els versos!
Helena -
Bon poema![Ofensiu]Narcis08 | 26-02-2026 | Valoració: 8
La seda, la pell, el desengany. Una combinació dura i massa quotidiana.
Bon poema! -
maltractament[Ofensiu]Atlantis | 24-02-2026
una relació que fa mal i la disfressa de la seda per tapar-ho. Tot el poema m'ha agradat. l'anàfora d "es vestia de seda" li dona molt ritme. M'ha agradat molt els tres versos finals:
I a la nit,
quan se la treia,
la pell continuava cridant.
-
Subtil[Ofensiu]llpages | 19-02-2026 | Valoració: 10
Quina manera més subtil de descriure un maltractament! La suavitat de la seda es contraposa a la duresa del maltractament, fàcil de dir però gens fàcil de transcriure-ho en aquestes encertades quatre línies, m'ha agradat!
Valoració mitja: 9.5
l´Autor
22 Relats
29 Comentaris
5987 Lectures
Valoració de l'autor: 9.65
Biografia:
No faig servir Chagt pt.Faig servir cicatrius.
Escric poesia contemporània, social i crítica des de fa molts anys.
Nascuda de l'experiència de moltes companyes, i de vegades, de la meva pròpia carn.
M'encanta remoure el cos.
Despertar el que dorm per por.
Nomenar el que ningú gosa dir en veu alta.
Perquè la poesia no decora.
La poesia destapa.