Cercador
Sota la faldilla del poder
Un relat de: Queralt Bach- Compartir:
Sentia la pressió
per parlar amb el senyor,
amb el puny encongit
i amb el neguit a sobre.
Donava sermons sobre Déu
mentre, al seu despatx,
l’ànima d’un nen
volava.
Els anys corrien
i les mans continuaven,
mentre les llengües
embrutaven les paraules de Déu.
Era el racó,
el petit racó de la faldilla del senyor,
repartint hòsties
amb les mans encara brutes.
En aquell racó
la innocència continua,
tacada per la boca
del Senyor.
per parlar amb el senyor,
amb el puny encongit
i amb el neguit a sobre.
Donava sermons sobre Déu
mentre, al seu despatx,
l’ànima d’un nen
volava.
Els anys corrien
i les mans continuaven,
mentre les llengües
embrutaven les paraules de Déu.
Era el racó,
el petit racó de la faldilla del senyor,
repartint hòsties
amb les mans encara brutes.
En aquell racó
la innocència continua,
tacada per la boca
del Senyor.
Comentaris
-
I les mans continuaven.[Ofensiu]Aleix Ferrater | 12-05-2026 | Valoració: 10
Aquesta frase ho diu tot. Les mans continuaven fent coses, coses lletges al nen i a la societat en general. Quantes falsedats s'han dictat sota les faldilles d'un capellà? Una forta abraçada.
Aleix
l´Autor
22 Relats
29 Comentaris
5987 Lectures
Valoració de l'autor: 9.65
Biografia:
No faig servir Chagt pt.Faig servir cicatrius.
Escric poesia contemporània, social i crítica des de fa molts anys.
Nascuda de l'experiència de moltes companyes, i de vegades, de la meva pròpia carn.
M'encanta remoure el cos.
Despertar el que dorm per por.
Nomenar el que ningú gosa dir en veu alta.
Perquè la poesia no decora.
La poesia destapa.