L'ombra esta arribant

Veig per la finestra,
el mar ple de merda,
Em trobo en situació
de refugi i calma.

Vaig caminant
i recordant
que aquest malson
està arribant i ens trepitja
sense pietat.

Deixa els aires amunt
per continuar creixent
la riquesa
de la Sagrada Família.
Vinga a treure famílies al carrer,
podrint-se amb l’aire del turisme.

Veig per la finestra,
i el despreci està en hora punta.
Les mirades,
les prepotències,
s’alliberen.
I lliures queden
les cloaques del racisme.

Cops de batucada,
barricades cap a la policia.
La flama s’està encenent,
i cada vegada és més forta.
Els carrers s’omplen
de passos de gent
que crida i torna a estar unida,
mai ha deixat de ser-ho.
I tornen a tremolar,
els espais okupats
tornen a recordar.

Veig per la finestra,
s’omplen de papereta
creient els infants
que els companys
que venen i estan
no han de rebre amor
per el color de pell.
La boca els fa petita,
sent Orriolistes.

Veig per la finestra,
veig vida sota les pedres,
surto al carrer
i la meva boca
s’omple de rebeldia
i torno a estar
amb la gent.

Barcelona, Barcelona,
deixa de ser Karcelona.