Cercador
Quan el jutge ja no escolta
Un relat de: Queralt Bach- Compartir:
Ell li dóna plàtan a la seva filla,
demostrant el seu poder sobre ella.
A les nits li diu que l’estima
i li dóna xocolata perquè calli la boca.
La seva filla està ferida
i el jutge no la creu.
L’envia amb el verí
i li prohibeix l’entrada a Déu.
Queda paralitzada
pel dolor de no poder marxar,
pensant que l’amor
és dolor i abús de poder.
Però ella el podrà vèncer,
perquè ja no calla.
demostrant el seu poder sobre ella.
A les nits li diu que l’estima
i li dóna xocolata perquè calli la boca.
La seva filla està ferida
i el jutge no la creu.
L’envia amb el verí
i li prohibeix l’entrada a Déu.
Queda paralitzada
pel dolor de no poder marxar,
pensant que l’amor
és dolor i abús de poder.
Però ella el podrà vèncer,
perquè ja no calla.
Comentaris
-
Enmig del silenci[Ofensiu]Helena Sauras Matheu | 16-12-2025 | Valoració: 10
Bon dia, Queralt Bach:
Has composat un poema que el calificaria d'original, perquè s'allunya del que estic acostumada. Has creat un bon poema, que causa reacció en els lectors que et llegiran entusiasmats.
Dius que l'amor és dolor i abús de poder, desgraciadament té de donar la raó.
Una abraçada i fins la propera,
Helena
l´Autor
22 Relats
29 Comentaris
6003 Lectures
Valoració de l'autor: 9.65
Biografia:
No faig servir Chagt pt.Faig servir cicatrius.
Escric poesia contemporània, social i crítica des de fa molts anys.
Nascuda de l'experiència de moltes companyes, i de vegades, de la meva pròpia carn.
M'encanta remoure el cos.
Despertar el que dorm per por.
Nomenar el que ningú gosa dir en veu alta.
Perquè la poesia no decora.
La poesia destapa.