ES REGENERABLE EL CATALANISME?

Començo per dir el és obvi: no és només el catalanisme el que s’ha de regenerar, ni d’han de regenerar tots els catalanistes. La regeneració ha d’abastar pel capbaix tota la societat occidental i els corruptes a regenerar són els que són i no més. Dit encara d’una manera més concreta: crec que la corrupció va molt més enllà dels que han els nostres partits de govern i a l’hora penso que no a tots els militants d’aquests partits de govern se’ls pot assenyalar com a corruptes.

El tema Pujol em dóna voltes i voltes. Per què? Perquè jo havia crescut pensant que els catalanistes érem tots fets d’una altre pasta. Pensava que se’ns havia incrustat la manera de veure el país de Prat de la Riba i que cada u de nosaltres tenia una ànima noucentista: treballadora, pulcra, republicana, patriota, honesta. I, és clar, en aquest marc ideològic penses que aquell que ha estat el principal líder tant a nivell ideològic com a nivell polític, com a nivell moral, per força ha de ser perfecte.

Després tot es va posant a lloc perquè la perfecció no és d’aquest món, les temptacions són moltes i amb dolor descobreixes que el teu ídol no només tenia els peus de fang sinó també l’ànima.

L’altre dia assistia al dinar de la tertúlia de la secció d’economia amb Alfred Pastor i ell ens va parlar de l’economia civil. Una economia no dirigida a que les empreses treguin el màxim benefici, sinó que sigui la societat la que en tregui el màxim benefici. Com que sóc una persona de lletres, vaig entendre poca cosa però també fa dies que li dono voltes. Fracassat el comunisme i amb un capitalisme que ens aboca a la misèria moral, energètica, social i biològica no és el moment de plantejar seriosament un altre sistema que ens faci persones més empàtiques, més solidàries, més curoses amb el medi ambient i, en definitiva, molt menys egoistes?

La corrupció neix de l’abús de poder. I vivim a un món on és poder està repartit d’una manera demencial: l’ostenten quatre i el pateixen bilions. Sembla que si no som capaços de canviar aquesta manera de veure el món la corrupció s’anirà allargant fins a l’infinit. I ja no és que les economies i les polítiques no s’ho puguin permetre, és que cada dia que passa ens n’adonem que el planeta tampoc.