És millor no sentir res..

Un relat de: Marteta
Aquest buit que sento en el meu cor no és per pura casualitat. Ho puc ocultar als demés... però a jo mateixa ja no puc. Faig coses per sentir-me millor, però res pot omplir aquest buit emocional...només tu.
Tot ha canviat desde aquell moment, TOT. No ets el mateix, no som la mateixa. Els meus sentiments han canviat. Sento massa per tu, i tu poc per jo.

No vull que em prometis una vida junts, em bastaria un instant etern amb tu. Perque a vegades la vida passada es borra en un instant...però hi ha instants que en tota una vida no es poden oblidar. Vull sentir-te al meu costat... vull ser la teva amiga, o alguna cosa més. L'únic que sé que no vull que fassis es anar-te, i deixar-me aquí, sola, com si tot el que va passar s'esborrés.

I per molt que em costi et diré amic, oblidant que abans et deia amor. No vull pensar més en el tema.. i per això penso que és millor no sentir res. Massa tard per jo.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marteta

Marteta

226 Relats

392 Comentaris

156772 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Incipient professora de filosofia.

A vegades escric, per compensar tot allò que parl.

@mrtss96