ES LÍCIT ASSASSINAR UN VIOLADOR?

Un relat de: Tomàs-Maria Porta i Calsina
Els fets són els següents: un individu viola una nena de 13 anys. És condemnat a una pena que devia giravoltar els 15 anys de presó. Surt en un permís carcelari. La mare de la nena violada el mulla amb benzina, li tira un misto i el mata. La mare de la nena és condemnada a 5 anys i mig de presó. Diverses organitzacions demanen l’indult de la mare i aquest indult no és concedit.

Començant pel final, jo sóc partidari que els indults no es concdeixin mai. Sempre m’han semblat una manera de prostituir l’administració de justícia: si hi ha una sentència ferma aquesta s’ha d’executar i si no s’executa és produeix un greuge comparatiu i una justícicia evident.

Però el que em crida l’atenció és que hi hagi hagut tanta gent que hagi demanat l’indult per a la mare. Gent que se suposa que és feminista i progressista. És feminista i progressista que una senyora assassini al violador de la seva filla de tretze anys? És feminista i progressista considerar que aquesta senyora tenia dret a assassinar el violador de la seva filla?

Quan jo he contestat que no una amiga feminista ha fet el següent: m’ha preguntat que què faria jo si violessin alguna de les meves filles, que si no voldria matar el violador. No sé. Espero no haver-me de trobar mai en aquesta situació. Però fins i tot plantejat així el tema no és si jo voldria o no matar el violador: el tema és si tindria dret de matar-lo o no. I em sembla evident que no i que ha de ser que no. Perquè la justícia està basada en el principi de que no es pot ser jutge i part. Que ha de ser un tercer imparcial qui examini les proves i, en el cas que correspongui, determini la pena.

Continuant la desencertada dialèctica encetada per la meva amiga feminista li pregunto si a ella li semblaria bé que, havent estat el seu fill el violador, jo hagués esperat a que tingués un permís penitenciari, l’hagués ruixat amb benzina i l’hagués assassinat. La resposta és evident. Quan participo a un debat intel.lectual no m’agrada que se’m faci xantatge emocional i miro de tornar la pilota tan ràpidament com puc. La meva amiga progressista i feminista que creu que se li ha donar l’indult a l’assassina d’un violador anònim, es veu que en el cas que el seu fill fos l’assassinat ja no ho tindria tant clar.

Crec que homes i dones estem caient en el parany del corporativisme irreflexiu. El feminisme ha de servir per a que hi hagi igualtat de drets i d’oportunitats i, per tant, ha de transcendir les dones i s’ha de convertir en un humanisme. Quan el feminisme defensa privilegis per a les dones – el privilegi a saltar-se la llei, per exemple – esdevé reaccionari perquè se situa a les antípodes de l’humanisme.

L’article 139 del codi penal castiga l’assassinat amb una pena de 15 a 20 anys quan hi hagi premeditació i quan hi hagi recargolament i l’augment del dolor de l’assassinat. A mi se’m fa difícil pensar que hi pugui haver més premeditació, més recargolament i una mort més dolorosa que morir sent cremat viu. I tot i així, aplicant tot una corrua d’eximents i atenuants, la pena va disminur fins als 5 anys i mig.

No sé si el violador tenia pares i si aquests ja esperen al primer permís carcelari de la mare de la violada per tal que s’apliqui la justícia de la manera que l’entenen ells.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer