És curiós

Un relat de: Soliloqui

Hi ha moments a la vida en que sense saber com, el cel comença a tenir tons clars. T'adones com són de magnifics els arbres quan perdren les fulles. I et preguntes que com és que no t'hi havies fixat abans.
Sembla que la tempesta arriba al seu final, que les gotes de pluja s'acaben i que el sol torna a brillar. De vegades és un sol insntant, d'altres la sensació dura dies... o setmanes.

És curiós oi? És curiós poder comprovar que després d'una tempesta sempre ve la calma. És curiós poder tornar a sentir coses que pensaves que no podries tornar a sentir. És curiós estimar. És curiós recordar sense haver de plorar. És curiós que encara que sigui per un moment, tinguis ganes de viure. És curiós senitr il·lusió. És curiós descobrir qui ets. És curiós veure que tu pots. Que tu també pots deixar el passat enrere. I que potser, algun dia, podràs aconseguir ser feliç.

És curiosa la vida.

Tan de bo algun dia pugui dir que és curiós ser feliç.
I pugui cridar ben fort que jo he pogut.

Comentaris

  • es curios[Ofensiu]
    gemma casals muntal | 05-10-2006

    mira la vida en porta milers de cuiositats, coses que no sabíem que tenien sensacions tan divreses...

    m'agrada com ho has expressat.... el que has escrit em fa veure un reflexe de coses que no em pensava que encara em fessin tan mal...

    ojalà els record...només fòssin això...simples i patètics records...que mai i dic mai...en poguessin fer mal...

l´Autor

Foto de perfil de Soliloqui

Soliloqui

52 Relats

100 Comentaris

50093 Lectures

Valoració de l'autor: 9.24

Biografia:
Vaig nèixer una matinada del mes de juny del 1986 entre la boira que caracteritza la Plana de Vic...

Vaig crèixer entre il·lusions , pintant somnis de colors difuminats amb somriures, fins que vaig adonar-me que no es pot viure només de somnis i pinzells de colors de l'arc de sant martí...aleshores, vaig començar a refugiar-me entre lletres i papers...

Llicenciada en biotecnologia però amb alguna vena literària, que encara no sé d'on ha sortit... faig soliloquis sobre paper que problablament no tenen cap sentit...però m'ajuda a truere tot allò que m'ofega dia a dia.... i de vegades, em deixen un xic millor.

Amenaces a l'autora,reclamacions, propostes o... el que vulgueu a:

[[soliloqui_2808@msn.com]]




www.fotolog.com/soliloqui

[[...Y que, por fin, el tiempo borre las heridas. Y tus fantasmas nunca mas vuelvan a verme.]]