Ermaar

Aquell dia plovia. Recordo estar asseguda, mirant per la finestra, mentre esperava que tornés la meva mare. Havia encès una espelma, ja que havien saltat els ploms i no podia veure res. Recordo com n'estava, d'espantat, el meu gos Zeus. Feia estona que s'havia enganxat a mi. Vaig sentir un soroll que provenia de la cuina. En Zeus es va amagar darrere meu amb la cua entre les potes. Jo em vaig aixecar per anar a veure que passava. Vaig entrar a la cuina per veure que era el que havia fet aquell soroll, però no hi havia res. En Zeus m'havia començat a estirar perquè tornés cap a la sala d'estar. El vaig acariciar i llavors em vaig adonar que en Zeus estava molt espantat. Vaig sentir clarament el mateix soroll dins de la cuina. En Zeus em va deixar anar i va començar a bordar. Llavors vaig veure una cosa que es movia. Estava molt fosc i no podia saber que era. Em vaig espantar molt. No sabia que fer. Finalment, vaig decidir acostar-me a poc a poc a aquella cosa que no es parava de moure. Estava tremolant de cap a peus. Sentia que en Zeus anava darrere meu, grunyia. Vaig arribar fins on hi havia aquella cosa, vaig acostar-hi l'espelma i quan vaig veure que era vaig cridar. Allà, movent-se, hi havia una mà blanquinosa, semblava que buscava alguna cosa. Llavors aquella mà va fer un ràpid moviment i em va agafar pel canell. Em vaig espantar molt més del que ja estava. Vaig començar ha cridar i ha estirar perquè la mà em deixés anar. Fent això em vaig adonar de què la mà sortia d'un forat, però no era un forat a la paret o a la taula, sinó que estava fet a l'aire. En Zeus havia tornat a començar a bordar. La mà va fer una estrebada i vaig veure com la meva mà i part del meu braç entraven dins del forat. Sentia com l'altra mà estirava cada vegada més fort des de l'altre costat. Va desaparèixer tot el meu braç. En Zeus havia parat de bordar per començar a estirar-me perquè sortís del forat, m'estirava per la sabata. Llavors vaig notar una última estrebada. Havia entrar a dins del forat. Feia fred. Notava en Zeus que encara m'estirava. El vaig agafar pel collar perquè tenia por què li passés alguna cosa. Vaig sentir com queia. Era com haver caigut dins d'un pou buit i humit. Llavors vaig notar com quedava estirada en un terra tou. En Zeus em va començar a llepar la cara. El vaig apartar de mi. Em vaig aixecar. Vaig mirar al meu voltant. Estava en una espècie de clariana. La lluna plena la banyava amb la seva llum. I llavors la vaig veure. Era una dona. Tenia la pell de color blanc i els seus cabell de color blau marí li arribaven al terra.
-Ermaar - va dir la dona amb una veu molt fina - ja ets aquí

continuarà...