Ermaar (capitol 8)

La veu va continuar sonant transformant-se en un eco llunyà. Ni en Zeus ni jo vam respondre a les preguntes que ens havien formulat.
-Sembla que no us espanteu fàcilment. - va dir la mateixa veu, però aquesta vegada sense cap eco estrany. - Qui sou?
-No podem parlar amb algú que no veiem. - va ser la resposta sarcàstica d'en Zeus.
Algú va riure.
-Divertit, increïblement enginyós. - es va sentir com algú aplaudia lentament.
D'entre els arbres del bosc va aparèixer una ombra que, a poc a poc, es va anar fent més nítida.
-Ara ja em veieu.
Pel cos vaig poder endevinar que era una dona, no vaig poder saber quina edat tenia i encara menys pensar de quina raça era. La seva pell era de color verd marí i semblava escatosa, semblant a la d'un peix, els ulls eren grossos i del mateix color que la pell, els seus cabells tenien el color de les algues i, ella, no era gaire més alta que jo.
-El meu nom és Jmec, si el voleu saber.
Aquella dona de pell verda se'ns va quedar mirant, segurament esperant a que diguéssim els nostres noms.
-Ja que no dieu res. - va dir. - Tu et dius Zeus. - la mirada que tenia clavada en ell va anar cap a mi. - I tu...
Es va quedar en silenci, mirant-me, com si estigués pensant en alguna cosa molt important. Va mossegar-se el llavi inferior insegura.
-Com et dius?
Vaig mirar en Zeus buscant una resposta, li havia de dir el meu nom?
-Alícia, el meu nom és Alícia.
Ella va seguir mirant-me, vaig veure com per un moment els ulls li brillaven de manera estranya.
-El teu nom de veritat, vull saber qui ets, no vull mentides estúpides.
-El meu nom? El meu nom és aquest!
-Ermaar! - la veu d'en Zeus va sonar una mica tremolosa. - El seu nom és Ermaar!
Els ulls de la Jmec van brillar plens de ràbia.
-Com t'atreveixes ni tan sols a anomenar aquest nom!
-Perquè és el seu nom! - va cridar en Zeus més segur que abans. - L'Alis ho ha dit així!
-L'Alis? - la brillantor dels ulls de la Jmec va desaparèixer. - Us referiu a la nàiade de la font de Sutum?
-Si? - en Zeus em va mirar interrogatiu.
-Però si és així... - la Jmec em va mirar. - Hauries de tenir una marca...
Es va acostar a mi amb una rapidesa sobrehumana i em va agafar per l'avantbraç esquerre, amb l'altra mà em va apartar una mica el serrell i em va mirar als ulls.
- Per l'amor de Shikal! - va cridar. - L'Ermaar és viva!