Ermaar (capitol 7)

Vaig tancar els ulls i vaig poder veure el camí que havíem de seguir. Vaig recordar la porta i em vaig estremir, alguna cosa en ella no m'agradava, m'atemoria i em debilitava. Vaig sospirar i vaig tornar a aixecar la mirada, en Zeus encara no havia tornat, tenia por que li hagués passat res, però alguna cosa em deia que seguia estan a prop, que intentava aconseguir alguna cosa per menjar. Vaig ficar la mà sobre la panxa, la veritat és que feia estona que tenia gana, però encara podia aguantar una mica més. Un altre sospir va sortir de la meva boca, volia tornar a casa, necessitava tornar a casa.
Alguna cosa em va caure del cel, la vaig agafar amb uns reflexos que no recordava haver tingut mai.
-És l'únic que he pogut trobar. - va sonar la veu d'en Zeus darrera meu.
Vaig observar l'estrany objecte que m'havia llençat a sobre. Semblava una fruita, era com una poma, però de color blau marí. Vaig mig aclucar els ulls intentant recordar una cosa que no tenia que haver sabut.
-És una Skrat, molt dolça, massa dolça diria jo.
Vaig obrir molt els ulls en adonar-me del que havia dit.
En Zeus es va asseure al meu costat sense badar boca i va començar a menjar-se la fruita que havia dut.
-A mi m'agrada. - va ser l'únic que va dir.
Jo també vaig mossegar la Skrat, el que havia dit era veritat, aquella fruita era molt dolça, i pel meu gust ho era massa.
-No ho entenc. - vaig dir quan l'havia provat. - Com he sabut...?
-Simplement ho has sabut. - va respondre en Zeus abans de que jo acabés de formular la pregunta. - No et preguntis el perquè.
No vaig dir res més. Vaig aixecar la mirada cap el cel, encara era de nit, semblava que en aquell lloc hi hagués una nit eterna.
-Zeus, perdona'm. - vaig dir llavors. - Si no fos per mi tu no estaries aquí...
-Sóc aquí perquè vull ser-hi. - va respondre amb un tros de fruita a la boca.
El vaig mirar i li vaig somriure.
-Se'm fa estrany veure't amb aquest cos.
-Sent sincer, a mi també se'm fa estrany. - va respondre mig rient. - Però m'adono que vosaltres teniu les coses molt més fàcils.
-Segurament.
Vaig girar la mirada cap enrere, havia sentit un soroll, era com si algú hagués trepitjat una branca o alguna cosa semblant.
-Ho has sentit?
En Zeus em va mirar estranyat.
-El què?
Vaig aixecar-me mantenint la mirada clavada en aquell punt de bosc. Però abans de que pogués respondre-li a en Zeus una veu va sonar:
-Qui sou? Que sou? Que voleu?