Ermaar (capitol 3)

Vaig aixecar els ulls per mirar a l'Alis a la cara.
-Què és això? - vaig preguntar amb to atemorit - el color dels meus ulls ha canviat!
-Així és - va dir la nàiade amb un mig somriure - és el color real dels teus ulls
Vaig posar la mà sobre el meu cap i vaig negar.
-Tot això és un somni - vaig dir intentant semblar segura ja que per ser un somni tot allò era massa real - oi?
L'Alis em va acariciar la galta. La seva mà era freda i humida, però tenia una escalfor estranya. Vaig tancar els ulls.
-Creus en la màgia, Ermaar? - va tornar a preguntar
Aquesta vegada vaig tardar més a respondre, no estava segura del que estava passant.
-No sé que pensar - vaig respondre finalment
-Has passat massa temps en un món sense màgia
La vaig mirar interrogativament.
-Petita Ermaar - va dir ella - aquest és el teu món, aquí és on va néixer la teva ànima, aquí és on vas viure durant molt de temps
Vaig obrir molt els ulls. Desprès vaig apartar la cara per no mirar a l'Alis.
-Jo vaig néixer a la Terra, allà és on viuen els meus pares, no entenc que faig aquí, no sé perquè els meus ulls han canviat de color, no entenc res de res - vaig dir finalment
-Ermaar... - va dir suaument mentre em tornava a acariciar la galta - escolta'm i ho entendràs tot
La vaig tornar a mirar. Per alguna raó l'Alis em recordava a la meva mare o, almenys, notava l'escalfor de la meva mare quan ella m'acariciava. Ella va somriure, un somriure que escalfava al cor.
-Per què em dius Ermaar? - vaig preguntar, era una cosa que trobava estranya
-Doncs perquè és el teu nom - va respondre
-Jo no em dic així - vaig dir - aquest no és el meu nom
-Oi tant que l'és - va dir ella segura - pots estar ben segura que Ermaar és el teu nom
La vaig observar. Quin tipus de nom era Ermaar? I per què cada vegada que el sentia anomenar des de la boca de l'Alis notava com alguna cosa s'estremia dintre meu?
No volia seguir parlant d'aquell nom. Podia acceptar que d'alguna manera m'anomenava així, fins hi tot m'hauria atrevit a dir que feia temps que esperava sentir aquell nom, inconscientment ho esperava. Vaig treure'm aquelles estranyes idees del cap.
-D'acord, el meu nom és Ermaar - vaig dir amb un sospir
L'Alis va estar una estona mirant-me.
-Així que al cap i a la fi sí que creus en la màgia - va dir amb un murmuri
No vaig dir res. L'Alis em mirava i somreia. Em va acariciar el cap i em vaig sentir millor.
-Necessito que m'ajudis - va dir posant-se seriosa de cop
-A que fer?
-A destruir el mal d'aquest món
La vaig mirar als ulls hi vaig veure que m'ho estava dient de veritat.
-Crec que tu ets prou forta per poder fer-ho - vaig respondre - no?
-Sí, tens raó, però jo no puc sortir d'aquest bosc- va respondre - un jurament amb els déus no es pot trencar mai - va afegir
-Un jurament amb els déus?
-Ho faràs? - va preguntar l'Alis sense respondre'm - m'ajudaràs?
-Tinc cap altra opció?
-Sí i no
-Què vols dir?
-Tens el poder per tornar al que consideres el teu món, però no el saps fer servir, almenys, no encara
-I llavors?
-El que et demanaré t'ajudarà a aprendre a fer servir la teva màgia - va dir- i quan n'hagis après podràs tornar casa quan vulguis - va fer un mig somriure - a més a més et serà molt més fàcil anar per aquest món si m'ajudes