Ermaar (capitol 2)

Em vaig quedar callada mirant a aquella dona. Ella m'observava. Tenia un lleu somriure. Els seus cabells de color blau marí voleiaven en un vent inexistent.
-Ermaar... - va dir amb un murmuri
-Qui ets tu? - vaig preguntar
Ella em mirava i somreia.
-Qui ets tu? - vaig tornar a preguntar
-Jo sóc Alis
-Alis?
-Aquest és el meu nom - va dir ella somrient
A poc a poc i sense adonar-me'n m'anava acostant a aquella dona.
-I que ets, Alis? - vaig preguntar encuriosida
-Sóc una nàiade
-Nàiade?
-No saps que és una nàiade?
Vaig negar amb el cap.
Ella es va quedar mirant-me. Semblava pensativa. Llavors em vaig adonar de que estava cara a cara amb aquella dona, encara que ella feia dos pams més que jo.
Finalment la dona va continuar parlant.
-Una nàiade és un esperit de l'aigua - va explicar
-Esperit de l'aigua? - vaig preguntar sense entendre res
-Sóc l'aigua en el seu estat més viu - va aclarir
La veritat es que no em va quedar molt clar el que volia dir amb allò, però vaig fer veure que ho entenia.
-I on sóc?
-Al bosc més màgic de tot Suzen
-Suzen?
-És al món on ets ara
Vaig quedar-me mirant confusa a aquella dona. Ella em mirava. Llavors es va apartar de mi i va anar cap a una roca que hi havia a prop. S'hi va asseure a sobre.
-Vine - va dir - que t'ho explicaré
M'hi vaig acostar. Sentia com en Zeus anava darrera meu. Em vaig asseure davant l'Alis.
-Aquest lloc on ets no és del món d'on véns - va explicar - però d'això ja te n'havies adonat, veritat?
-Si... - vaig respondre - a més a més he arribar aquí d'una manera molt estranya
L'Alis va somriure.
-Has vingut gràcies a la màgia
-La màgia? - em vaig aixecar ràpidament - que vols dir?
-Saps el que és la màgia, oi?
Vaig fer que si amb el cap.
-Fent servir la màgia es pot aconseguir tot, encara que normalment tots busquen dos coses, la primera és la immortalitat i la segona és la joventut eterna
Em vaig quedar amb els ulls ben oberts mirant-la. Ella somreia.
-Creus en la màgia? - va preguntar
Vaig abaixar el cap.
-No
-Si t'ensenyés com és la màgia em creuries?
La vaig mirar. Ella encara somreia.
-No has notat cap diferencia en la teva forma física? - va preguntar llavors
Em vaig mirar espantada les mans, però no havien canviat en res.
-No he canviat - vaig dir segura
-Mira't aquí - va dir l'Alis donant-me un petit mirall
M'hi vaig mirar. La imatge que em va tornar el mirall era la mateixa que m'havia donat sempre. La cara una mica arrodonida, cabells negres i curts, la boca petita, les galtes una mica rosades i els ulls, els meus ulls verd maragda ara eren de color argentat.